Fets quotidians

Visca l’amistat

| |

Valorar:

L’actualitat roman efervescent. Les eleccions són cruixidores, els debats i les discussions també. La temporada ja es vaticina flaca, amb les corresponents queixes de tots els sectors. Fins i tot el temps, tampoc és el que pertoca per la data del calendari. Compons el dia a dia, la feina, la casa, les obligacions, i -massa vegades- mires enrere i els records són feixucs, i més si parlem de malalties. I així, corren els anys i la vida, i passa el corrent.

T’escric des de molt enfora, rodejada d’edificis que rasquen el cel, de fotogrames que s’han fet visibles en munts de pel·lícules, on l’activitat diària és frenètica. Però la maleta de la memòria es conserva intacta. Te’n recordes quan? I aquell dia que? I la mare, o el pare, o la germana? Aquella escola! Les amigues són el millor dels bàlsams. Te n’alegres tant de les trobades, de saber-nos allà, o aquí.

I faig repàs del vinet mensual amb els antics amics polítics, i les festes amb el grup fidel, i el cercle de les cantades grosses, o les companyes de feina, i amb als ja imprescindibles que m’han regalat les malalties minoritàries, i les de sempre -com ara a New York- i les noves.

És estrany estimar tant i és magnífic. Saber que l’abraçada que vols arribarà aviat, que només hi ha la voluntat de voler quadrar agendes, i que amb una mica de sort et veuràs sempre que vulguis fer-ho. Només cal tenir clar que als amics i amigues són imprescindibles. Un gran vincle, únic i preciós.