Abans de l’arribada de la primavera va tornar a obrir al carrer Degà Febrer nombre 12 de Ferreries, també conegut com a carrer Nou, el casino de Can Tomeu; també conegut durant una llarga temporada com a Cafè Balear.
És una gran notícia a nivell col·lectiu i personal.
Obert des de principis del segle XX en trobam informació a «Historia de Ferrerías» del cronista Antoni Camps Fullana: «En el año 1904, el republicano Jacinto Gutiérrez mandó construir el gran casino de la calle Deán Febrer que todavía existe con el nombre de Cafè Balear. Però, pasados algunos años, lo vendió a la Sociedad Conservadora.» «En 1911 se había instalado en Ferrerías la primera máquina de proyección cinematográfica, concretamente en el Teatro del Casino Conservador de la calle Deán Febrer. La Sociedad Conservadora Hermandad Agrícola Industrial compró la máquina mediante acciones de veinticinco pesetas que se vendieron rápidamente entre sus afiliados. El primero que hizo funcionar el proyector del cinematógrafo fue el farmacéutico catalán Mariano Fraga Solá. El Teatro del Casino Conservador era un lugar fantástico para la época».
Durant molts d’anys el casino va ser regentat per en Bartomeu Pons, es conco en Tomeu. Estava casat amb na Joana Pons Barber, sa tia Juanita, germana de mon pare. Quan era jove i fins abans de casar-se, mon pare va compaginar la feina de manobre amb la de cambrer, sobretot durant els caps de setmana i per les festes de Sant Bartomeu. Es conco en Tomeu era una persona afable, d’estatura mitjana tirant a baixa, fort, morè i amb els ulls sempre brillants d’alegria i reforçats per un somrís perenne. Diria que era al·loter. Segur que també sabia ser dur amb els joves parroquians del casino quan s’embalaven, però jo aquest conco en Tomeu, que va acabar lluint una refulgent calvície, no el vaig conèixer. Tenien la casa tot just al costat des casino. Era col·leccionista de segells i m’animava a seguir aquesta afició. Record que em va regalar un munt d’estampes de correus perquè comencés una col·lecció. Així ho vaig fer. Prest em vaig cansar i ho vaig retre.
Sa tia Juanita havia heretat l’amor per les lletres i per les paraules del seu pare en Joan Pons es Sereno Vell que era glosador de glosa escrita i, sobretot, de la seva mare na Francisca Pons Vidal que era una persona culta, va exercir de mestra d’escola com a ajudant de sa mestra Salom, encara que, per raons econòmiques, mai no va poder aconseguir el títol universitari que llavors s’obtenia a Palma. Sa tia Juanita també era alegra i activa, bona cuinera i molt afeccionada als crucigrames i a les xarades. Record que anava a veure-la perquè em regalés les cartes retirades des casino. Aquells naips de la baralla espanyola gastats feien l’olor concentrada del local, un barreig de fum de cigarros, de brins de tabac, d’infusions de camamil·la i de cafè, de suor, de vi, d’alcohol, de cervesa i, fins i tot, de la pell morta despresa dels dits de les mans dels jugadors. Aquelles cartes desgastades com a conseqüència del frec amb les taules de marbre s’assemblaven a un poema de Gil de Biedma: amb el dors d’un color verdós, amb les voreres polides, amb imperceptibles marques dels tafurs als vèrtex arrodonits i que, quan les giraves, amb els crepusculars colors grocs dels oros, amb els verds dels bastos, amb els blaus de les espases i amb els vermells de les copes alçades per reis, madones, cavallers i infants mostraven els dibuixos d’un món solar que restava a fora, més enllà de les quatre parets del casino.
El matrimoni es va encarregar de l’establiment des de l’any 1932 -amb una interrupció durant la guerra civil quan en Tomeu va ser cridat a files i destinat a Cala Galdana; durant aquest temps, en José Gomila Pons, es conco en Pepelín, i sa mare van dur es casino del carrer Degà Febrer- fins a l’any 1973, any de la jubilació d’en Bartomeu Pons. Per tant, el casino de Can Tomeu, com el Cafè de la Granota de Jesús Moncada, es va convertir en un dels centres culturals i d’esbarjo de Ferreries i en un dels escenaris històrics del poble trepitjat per personatges locals i de fora com ara el polític carlí Manuel Fal Conde desterrat a Son Tem, el ciutadà libanès conegut a Ferreries com es Frare, na Virgínia López, batejada com na Xini, propietària del Jardí de Sant Patrici que entaulava grans i inacabables converses amb na Juanita mentre prenia cafè després d’haver vist una pel·lícula al cinema de dalt, o el doctor Borràs que, a més de ser un excel·lent metge especialista en parts, va ensenyar a jugar a escacs a molts parroquians.
La notícia bona és que Can Tomeu ha estat agafat per la néta, na Júlia Allès, i pel seu home, en Pere Coll. Aquest darrer és un excel·lent cuiner amb gran experiència en molts restaurants de l’Illa. Un segon encert ha estat la decoració que recupera aquest món oblidat i moltes vegades mític que, gràcies a moltes converses que vaig tenir amb sa tia Juanita, vaig intentar reflectir en els meus primers llibres. Bonhomia del passat i cuina ancorada en la tradició i adaptada als gustos del present. Una combinació imbatible que sempre ha caracteritzat aquest lloc emblemàtic anomenat una altra vegada Can Tomeu. Sort.
CASINO o CASSINO és un castellanisme que fa referència a una societat de persones, que es reuneixen per jugar, beure o dur a terme altres entreteniments mitjançant el pagament d’una quota periòdica fixa.
