TW

«És l’eterna sorpresa dels salvatges de qualsevol racó de la terra davant dels homes civilitzats, als quals un grapat de metall groc els sembla més valuós que tots els avenços intel·lectuals i tecnològics de la seva cultura», escriu Stefan Zweig Moments estel·lars de la humanitat») comentant la batussa desfermada, davant els ulls de menyspreu del cap de la tribu Comagre, entre els soldats espanyols de Francisco Pizarro i Núñez de Balboa, als quals el cacic acabava de regalar quatre mil unces d’or. Repartint-se l’obsequi, aquells estrangers perden tota la dignitat i es barallen com a cans rabiosos... No cal acudir a la ferma denúncia de fra Bartolomé de las Casas Brevísima relación de la destrucción de las Indias», 1542) per tenir coneixement del que va suposar la conquista d’Amèrica. Avui historiadors solvents xifren en milions les víctimes del genocidi. Causes: en primer lloc, les epidèmies per malalties importades; després, les matances i barbaritats dels militars, i les morts per sobreexplotació i maltractaments als indígenes, d’una gravetat moral immensa.

Era possible, doncs, que arribàs el dia en què algun mandatari hispanoamericà apel·lant a la dignitat i sentit de la justícia exigís un reconeixement d’aquella barbàrie per part dels hereus dels colonitzadors imperialistes i del líder de la religió en nom de la qual deien actuar aquells que invocaven Déu mentre realitzaven monstruoses ignomínies.

Noticias relacionadas

El president López Obrador ha manifestat que no pot participar en la commemoració del 500 aniversari de la conquesta espanyola del seu país «mentre no s’esclareixi el que és fonamental i s’arribi a un acord de reconciliació». Demana que Mèxic, Espanya i el Vaticà puguin acordar «una relatoria del que va passar».

Ho fa en el record dels pobles asteques, de Moctezuma vilment traït per Hernán Cortés, de la matança al temple de Tenoxtitlan, de la tortura i mort del darrer cabdill asteca Cuauhtémoc, etcètera. Que no en facin escarafalls a Espanya els partits monàrquics ni callin vaticanament a Roma. Si la «Hispanidad» i el catolicisme tenen sentit, assumiran amb objectivitat els fets històrics. Coneixement i perdó per enfocar el futur. Una oportunitat magnífica es va perdre el 1992 quan allò del Quinto Centenario, mal «celebrat» amb fastos ruïnosos (dels qui acusen els altres de malversar doblers públics!).

L’actual president de Mèxic es declara partidari d’una fraternitat de pobles hispànics realment operativa i reclama capgirar la tradició d’unilateralitat i intolerància, anomenada Hispanidad, que resulta d’un relat nacionalista esbiaixat pels populismes espanyol i llatinoamericans.