De què anam?

Com de grossa haurà de ser la bandera?

|

Valorar:

Encara no ha començat la campanya electoral i ja hem sentit tants de disbarats com per fugir d’aquest país i no tornar-hi mai més. Però potser es pensen que els han de dir perquè és l’única manera d’amagar tanta porqueria com tenen acumulada.

I és que si ja sabíem que les abollons anaven plenes, ara és evident que ja no donen abast i que la brutícia puja per amunt sense aturador. Sorprèn escoltar tant de discurs d’exaltació patriòtica mentre el comissari Villarejo va escampant, amb les seves declaracions davant el jutge, la podridura dels fonaments que els sustenten.

Bons patriotes aquests. Amb una policia subterrània que ha espiat il·legalment, que ha mentit, que ha manipulat i que ha aixecat falsos testimonis sense cap escrúpol. Algunes víctimes ja eren conegudes, polítics catalans com per exemple Xavier Trias i Artur Mas, de qui es van inventar comptes bancaris a l’estranger per fer-los perdre les eleccions.

Però cada dia que passa en coneixem més, de víctimes, com ara els responsables de Podemos, a qui van atribuir una connexió amb Veneçuela que no era certa. O l’espionatge personal a Pablo Iglesias, que consideraven un perill per als seus interessos. Per un delicte igual que aquest, va haver de dimitir el president nord-americà Nixon.

L’espionatge bancari al govern és un altre capítol de la mateixa història, com el que es feia a les amants del rei i tots els altres. Tot encaixa, perquè quan dones impunitat a una organització secreta, està assegurat que també t’acabarà espiant a tu, no fos cosa que un dia te la volguessis espolsar.

Aquest personal fa anys que ha entès la democràcia com el País de les Bananes. Les eleccions les volen guanyar mentint a la gent i escampant notícies falses sobre l’oposició. I el govern serveix per acumular grans fortunes a costa dels recursos públics. Però amb més de mil càrrecs imputats, sembla que encara no n’hi ha prou per fer caure la bena dels ulls de tant de votant innocent.

De tal manera que fan com si res i xerren i xerren de la unitat de la pàtria i de principis que els pobres mai no tocarem amb les mans. Mos volen fer creure que els grans problemes són si Catalunya es vol autodeterminar i si a les escoles balears s’ensenya l’idioma que tenim de fa més de 700 anys. I és que no poden aguantar que en el seu cortijo hi hagi coses que no controlen directament.

Açò sí, la seva moral és a prova d’Inquisició. No als drets dels homosexuals. No a la igualtat de la dona ni al dret sobre el seu cos. No a l’eutanàsia. No als immigrants. No a les autonomies. No a la diversitat cultural. No al control dels grans capitals ni als impostos als més rics. No a la investigació dels negocis de la monarquia...

Res de tot açò no ho troben bo per a aquesta Espanya que no és que se la inventin, sinó que se la copien dels anys de la dictadura franquista. I pel mateix motiu, també diven no a la recuperació de la memòria històrica i dels milers de cadàvers que continuen escampats pels camins des dels anys de la guerra i de la postguerra.

Que per més que eren ben espanyols, sembla que a aquests el senyor Rivera no té prou vista per veure’ls. Mentrestant, el senyor Casado, amb el seu aplom d’autòmat de llautó, xala més relacionant els morts d’ETA amb els seus adversaris polítics. Quina ignomínia. I en bona companyia amb tots dos, el senyor Abascal, que al ritme d’«El novio de la muerte» promet armes a aquesta nova espècie que ell anomena españoles de bien.

Ara falta veure si amb aquests discursos estantissos podran confeccionar un banderot prou gros per tapar tota la porqueria que tenen darrere i menar el país cap a la gran reculada.