Rallant en pla

Defensem ses modalitats

| |

Valorar:

Dijous passat vaig tenir s’honor d’intervenir en es Ple Ordinari des Consell de Mallorca en representació de Sa Fundació, que va néixer a finals de 2013 amb un objectiu clar i llampant: defensar, protegir i dignificar es menorquí, es mallorquí i s’eivissenc. El Sr. Toni Pastor, portaveu des grup del Pi-Proposta per les illes va presentar una moció per «sa defensa, protecció i promoció de sa llengua catalana», basada en sa Declaració Universal des Drets Lingüístics, que diu coses com: «sa diversitat lingüística des planeta està greument amenaçada», «factors que amenacen sa supervivència de sa diversitat lingüística i ses llengües minoritàries o, com és es cas de sa nostra, minoritzades», etc. Me va agradar que El Pi parlàs de «un model de diversitat lingüística (…) que superi tendències homogeneïtzadores», que és precisament lo que venim reivindicant a Sa Fundació d’ençà de 2013.

El Pi posava s’exemple des «patró de ses tres generacions» que significa que a Estats Units es castellà se perd a sa segona o tercera generació, perquè es nets dets immigrants acaben parlant només s’anglès. A Sa Fundació tampoc volem que açò passi a Balears. Mos preocupa que ses noves generacions xerrin -cada vegada més- només en castellà, que es fills des nouvinguts a ses nostres illes passin olímpicament de sa nostra llengua, i que, a la llarga, tots acabem xerrant només en castellà.

És ver, i sobretot passa a ses ciutats, que es fills o nets de molts de balears que a ca seua havien rallat en pla de tota sa vida, ara ja xerren castellà, i en segons quins casos, directament ni saben parlar es nostro idioma. ¿Saben què passa emperò, senyors d’El Pi? Que es «patró de ses tres generacions» ja s’està donant a Balears, i no només per mor des castellà. Està passant perquè ara son es nets es qui corregeixen ets avis -i no al revés- perquè es seus avis no xerren es català que els hi ensenyen a s’escola. I aquesta degradació des balear, a sa que estan contribuint tots es qui miren cap a una altra banda, quan no mos acusen d’anticatalanistes, està passant no pes castellà, sinó per mor des català que s’ensenya a ses escoles.

Toni Pastor citava amb bon criteri s’article 4 de s’Estatut d’Autonomia de ses Illes Balears, però se n’oblidava de s’article 35 que diu que «ses modalitats insulars des català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció, sense perjudici de s’unitat de sa llengua». Exactament lo mateix diu sa Llei de Normalisació Lingüística, es Decret de Mínims (Decret 92/1997, de 4 de juliol), i s’article 3 de sa Constitució Espanyola que resa «la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de respeto y protección». També mos empara sa Ley 10/2015, de 26 de mayo, para la salvaguardia del Patrimonio Cultural Inmaterial, que diu «tendrán la consideración de bienes del patrimonio cultural inmaterial (…) en particular: tradiciones y expresiones orales, incluidas las modalidades y particularidades lingüísticas como vehículo del patrimonio cultural inmaterial».

I sobretot, es nostro dret a estudiar en ses modalitats insulars està reconegut en es Real Decreto 2193/1979, de 7 de septiembre, por el que se regula la incorporación al sistema de enseñanza en las islas Baleares de las modalidades insulares de la lengua catalana y de la cultura a que han dado lugar: «En las islas Baleares es tradicional y normal el uso cotidiano entre sus habitantes del mallorquín, menorquín e ibicenco, modalidades de la lengua catalana, y la cultura que llevan implícita es de una importancia tal que el permanecer sin concederle la debida protección, prevista en el artículo tercero de la Constitución Española, llevaría consigo privar a los ciudadanos del archipiélago balear del acceso a su literatura y, finalmente, a la cultura que les es propia. En consecuencia, el estudio formal de la lengua es la solución mejor para su conservación, y en las islas Baleares el rigor científico exige el estudio formal de la lengua catalana, respetando y fomentando sus modalidades insulares».

Van errats de comptes es qui critiquen Sa Fundació per haver conseguit que El Pi modificàs sa seua moció i inclogués s’especial estudi i protecció de ses modalitats insulars. ¡Quina poca vista! No són conscients que ses modalitats insulars són es dic de contenció d’un catalanisme que pretén imposar s’estantís barceloní d’en Pompeu Fabra a costa des parlar cult i endiumenjat de ses Balears. Sa Fundació defensa i defensarà sa reforma de s’Estatut d’Autonomia perquè allà on diu «català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera» digui mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. Però mentrestant, no podem renunciar a s’article 35 que simbolisa es bastió de sa nostra singularitat lingüística. Com va dir Abel Matutes en es Congrés des Diputats: «La cuestión de fondo no es si hablamos o no catalán, sino si defendemos o no nuestras peculiaridades y modalidades insulares». Defensem ses modalitats, lluitem per sa creació d’un estàndar balear com han fet es valencians per promoure es valencià, i ses coses ja cauran pes seu propi pes.