Una de ses mentides habituals que conten es de la ceba és que sa llengua catalana estàndar és una composició des diferents dialectes, cosa que s’ha reconegut que no és certa. Ses raons que van dur a s’Institut d’Estudis Catalans a triar es català central o barceloní com a base per sa llengua literària -més endavant, estàndar- les exposa Joan Font Rosselló a «En defensa des mallorquí» citant a Brauli Montoya qui reconeix que: «S’hi afegia l’autoctonia barcelonina del mateix Fabra i els estudis que ell havia realitzat sobre la fonologia i la morfologia de la seua parla nadiua». És a dir, que un des motius ‘científics’ va esser simplement que Pompeu Fabra era barceloní i, per tant, com a bon centralista, va decidir que sa llengua literària seria es seu dialecte matern (justament, es més castellanisat i xerec lingüísticament).
Segueix Montoya: «Pel que fa als factors socials que degueren pesar en la tria de Barcelona i la seua regió com a centre de la futura varietat estàndard, hi hauria els següents:
A) Demografia: era la zona més poblada dels Països Catalans (sic).
B) Economia: existència d’una indústria i una classe burgesa que concentrava la riquesa del país.
C) Sentiment nacionalista: centre del nacionalisme català (major nombre de partidaris, forces polítiques i sindicals, líders, etc).
D) Seu literària i cultural: Jocs Florals, teatres, universitat, el Liceu, etc.» i sa seu de s’Institut d’Estudis Catalans, li falta dir.
Si s’elaboració de s’estàndar de sa llengua catalana s’hagués basat en raons científiques -és a dir, lingüístiques-, Pompeu Fabra no hagués triat es barceloní sinó es balear, es dialecte que ha conservat sa fisonomia més pura i més pròxima a sa llengua des clàssics medievals; es que manco s’ha contaminat de sa llengua castellana gràcies an es seu aïllament geogràfic. Desgraciadament, es centralisme català de Pompeu Fabra i son acòlits s’imposaria, i per tant, s’elecció des barceloní com a estàndar català no va obeir a cap raonament científic, sinó a raons polítiques i econòmiques.
Per açò mossèn Alcover denuncià que «De manera que aqueix senyors de la Secció Filològica (de s’Institut d’Estudis Catalans) seràn tot lo inimics que ells vulguen del centralisme polític, administratiu, llingüístic i literari de Madrid; però ells de fet son els grans centralistes de Barcelona: pretenen erigir un centralisme llingüístic a Barcelona tant o més furiós, mal-fent, esquerrà, absurd, sensa cap ni peus i sublavador que el de Madrid. No! els centralistes d’allà dessà l’Ebre no son arribats a la feresta atrocidat de centralisar el castellà a Madrid. Els de la Secció Filològica resulten més centralisadors, pretenint centralisar el català a Barcelona ab llur bàrbara teoria de que el català de Barcelona ès el català normal, literari, i que el català de totes les altres regions ès dialecte brossenc inadmisible, tirador. ¿Hi poden consentir may en res d’això totes les altres regions catalanes? No i mil voltes no! ¡Guerra, doncs, an aqueix centralisme de la Llengua Catalana! La dignidad de totes les regions catalanes rebutja, condamna i anatemisa tal centralisme!».
Cada dia som més es qui avui feim nostres ses paraules des capellà manacorí quan digué: «¿Quin dret ni categoria literària té el barceloní damunt del català balear, occidental i valencià? Absolutament cap. Donar an el barceloní tal dret i tal categoria ¿no ès tal volta crear un centralisme llingüístic, tan pervers com el polític i administratiu dels de Madrit, contra el qual han clamat i clamen sempre els catalanistes, carregadíssims de raó?».
Basta recordar que es Parlament de Catalunya va aprovar es 27 de setembre de 2013 una moció on, amb s’excusa de s’unitat de sa llengua catalana, com sempre, gosaven proclamar «els Països Catalans com una realitat cultural, lingüística i històrica compartida entre els seus diferents territoris, actualment ubicats en diferents estats i en el cas de l’estat espanyol en diferents comunitats autònomes». O ses declaracions de s’agost del 2015 des conseller de Justícia de sa Generalitat, Germà Gordó, qui digué que «la nacionalitat catalana» s’estendria a balears i valencians en una hipotètica Catalunya independent, ja que sinó «no seria la nació completa». Una actitud de neoimperialisme en tota regla que mos diu una cosa ben clara: sa línia que separa sa pretesa unitat lingüística de s’unitat política és més fina que un paper de fumar. ¿Què s’han cregut es nostros vesins des comtat del nord? ¿Qui els hi ha dat ‘vela’ en aquest enterro?
N’Alcover tenia més raó que un sant. Estam cansats de sentir gemegar es quatre de sempre des centralisme de Mallorca i de Madrid però veure’ls pixar colònia per uns imperialistes països catalans que fulminarien de facto s’autonomia política, cultural i lingüística de Menorca i ses Balears. Diumenge es ciutadans d’aquestes illes anirem a votar. I votarem també contra es centralisme català que representen qualcuns sucursalistes d’aquí i per deixar ben clar que no som es germanets petits de ningú. Som balears.
