Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid i destacat deixeble de Chomsky, és un dels científics espanyols més rellevants en el camp de la Lingüística (que és una’ciència’ malgrat que alguns s’encaparren a creure que qualsevol dendelet que hi diu la seva hi pot assentar càtedra).
Sociolingüista, té ull clínic diagnosticant els prejudicis que el nacionalisme genera entorn a la natura i identitat de les llengües. Ha participat a Mallorca en el cicle de conferències sobre Diversitat, que és riquesa i no amenaça, i ha parlat clar sobre les mentides del nacionalisme espanyolista. Són falsedats que la immersió lingüística sigui inconstitucional (el TC acaba de sentenciar-hi a favor), que el castellà estigui perseguit a Catalunya, que no hi hagi hagut mai imposició del castellà, que el bilingüisme sigui un fenomen natural, etc... El seu argumentari és contundent. Però no és d’açò que vull parlar, sinó, en general, dels prejudicis alimentats per les falsedats que el poder genera. Qui no «pensa» dins el marc ideològic que el poder dissenya i els mitjans difonen, se situa ipso facto fora de «la realitat».
David Jiménez, que va dirigir un temps el diari «El Mundo», ha publicat un llibre sorprenent, «El director». No sorprèn pel retrat esfereïdor de la premsa espanyola: censura, pressions, manipulació de textos i titulars, etc. (ja se sabia); sinó per la precisió amb què assenyala noms i detalls dels protagonistes. En el país del comissari Villarejo, Jiménez Losantos, Alierta o Florentino, no ve de nou que el poder econòmic cerqui el poder polític.
Dilluns 13 de maig, un vaixell saudí carrega al port de Santander «armes no letals destinades a una exhibició d’armament als Emirats Àrabs». Ho assevera el ministre Borrell. Qui se’l creurà?
Acabam de veure com el govern d’Àustria s’ha trencat per un escàndol de corrupció: el 2017 oferiren al vicecanceller Strache un paquet d’accions que permetien emprar el sensacionalista «Kronen Zeitung» en la campanya del partit ultradretà. Succeí a Eivissa. En efecte, el FPÖ així entrà al govern austríac. Al jove president Sebastian Kurz, de dretes, no li ha tremolat el pols signant la dissolució del govern. A Espanya, Jorge Fernández Díaz, exministre d’Interior i de les clavegueres de l’Estat , després d’escampar porqueria, torpedinar partits i persones, dictar titulars, utilitzar a voler mitjans de comunicació i malversar fons públics, no ha entrat a la presó? Justícia igual per a tots!
