Gràcies a ses festes de Sant Joan, es títols nobiliaris a Menorca tenen bastanta més importància, encara que sigui sentimental, de sa que se’ls hi dóna a altres territoris d’Espanya. Sa nostra illa compta amb títols autòctons concedits a personatges menorquins, o bé per una acció desarrollada a Menorca: des des baró de Lluriach (1681), es duc de Mahó (1783), es marquès d’Albranca (1789), es comte de Torre Saura (1818), es baró de Ses Arenes (1844), es marquès de Vinent (1868) fins es comte de Sant Joan de Violada (1884). També tenim aristòcrates menorquins que ostenten títols de fora de Menorca com es duque de Almenara Alta (G.E.) i altres ducats i marquesats que ostenta sa família Soto Martorell, o es marqués de Terranova i marqués de Menasalbas de sa família Squella, entre d’altres. Finalment, tenim es nobles que van sol·licitar títol però que no se’ls hi va concedir com Rafael Squella i Martorell que en 1688 va demanar sa baronia de Santa Galdana, i José de Vigo Carreras que en 1817 sol·licitaria es comtat de Sant Antoni que tampoc rebria.
Idò bé, ja tenim sa quarta tipologia nobiliària: sa des qui reben títol sense haver-lo sol·licitat, emperò no de part de Sa Majestat, sinó de part des poble. Me perdonaran es nobles ja que no tenc ànim de comparar-los amb es pervers personatge en qüestió, però avui parlam d’en Pablo Iglesias Turrión. Es líder comunista de Podemos, ara batiat com es marquès de Galapagar, ha rebut tal distinció popular després de comprar-se un xaletàs de més de 600.000 euros en es municipi madrileny de Galapagar. Hi ha que dir que sa notícia no haguera estat notícia, clar, si es marquès no hagués dit fa només quatre anys que si ell arribava a president des Govern s’estimaria més viure a Vallecas, o si no hagués criticat es «rollo de los políticos que viven en chalets y se aíslan» o «que no saben lo que es coger el transporte público». O si en 2012 no hagués tuitetjat «¿Entregarías la política económica del país a quien se gasta 600.000 euros en un ático de lujo?» en referència a sa compra d’un immoble per part de s’exministre de Guindos. Una hipoteca de més de 1.600 euros mensuals, deu ser no res per ell, peixet. Lo que pagam sa majoria d’espanyols que tenim hipoteca, no? Només sa piscina d’en Pablo Iglesias ja val lo mateix que sa vivenda mitja espanyola de 90 metros quadrats: 115.74 euros.
Es diumenge 19 de maig, una setmana abans de ses autonòmiques, Pablo Iglesias es cobria de glòria posant blau a n’Amancio Ortega a un mitin a Palma: «Que se entere Amancio Ortega. Una democracia digna no acepta lismosnas de millonarios. Una democracia digna hace que los millonarios paguen impuestos y traten con dignidad a sus trabajadores». Tot açò mentres podíem veure darrera es marquès de Galapagar a Alberto Jarabo o a sa diputada per Menorca Mae de la Concha aplaudint amb ses orelles. Vergonyós i deplorable. A ses eleccions generals des 28 d’abril, Unidas Podemos havia tret un gran resultat a Menorca amb quasi 10.000 votants, un 21,29 per cent. Després de sa fantasmada des seu líder a Palma, es comunistes van perdre 5.431 vots i conseguien només un 11,04 per cent a Menorca.
D’ençà de 2001, Amancio Ortega ha donat més de 560 millons a projectes educatius i socials. Es darrer projecte més conegut de sa Fundación Amancio Ortega és donar a sa sanitat pública 320.000.000 d’euros en equips de darrera generació de detecció, diagnòstic i tractament des càncer. Gràcies a sa solidaritat d’Ortega, a Menorca rebrem una inversió de 520.000 euros —llimosna pes marqueset— i tindrem equipament oncològic d’alta tecnologia a s’Hospital Mateu Orfila. Açò evitarà que moltes dones amb càncer de mama hagin de desplaçar-se a Mallorca. Emperò d’açò, es marquès se’n fuma un puro.
Inditex aporta a Espanya es 2 per cent des total recaptat per s’impost de societats, més de 1.600 millons d’euros i 48.600 llocs de feina. Espanya necessita més grans empresaris i persones solidàries com Amancio Ortega, i manco salvapàtries com Pablo Iglesias que viuen a costa de s’erari públic. Que canti missa es marquès de Galapagar. Benvingudes sien totes ses ajudes destinades a combatre es càncer. Siguin de qui siguin, perquè sa vida humana no té preu.
