TW

La nova ruta marítima que acaba d’estrenar-se entre Menorca i Toulon reafirma l’intens idil·li que estem vivint amb França des de fa uns quants anys. El fet que Corsica Ferries hagi decidit fer aturada al port de Maó vol dir moltes coses i entre elles, que l’affaire amb Menorca no es tracta només del capritx d’uns quants parisencs que s’han enamorat d’aquesta illa, sinó que el fenomen menorquí s’estén per tot el país com si fóssim el destí de moda. El preciós port de Toulon suposa, a més, la frontera on comença a dibuixar-se la famosa Rivera Francesa, la Côte d’Azur, la Costa Blava, amb Saint Tropez, Cannes o Montecarlo relativament a prop i aquest enllaç marítim europeu, ens obre les portes a nous intercanvis tant d’anada com de vinguda. Gent que descobrirà Menorca per fer-hi vacances o potser, per plantar-hi arrels i quedar-s’hi de per vida.

Noticias relacionadas

Hi ha qui afirma, però, que ens estem venent tot el patrimoni i que això no és bo pel nostre futur. Jo crec que no ens ho hem de mirar així. Menorca ha estat objecte de cobdícia en el passat, de pobles que han passat i han deixat la seva empremta i ara tornem a comprovar, que la història es torna a repetir, tot i que per sort, sense sang i fetge. És una invasió silenciosa i amigable que ens arriba pel nord per part d’un poble que curiosament, va ser dels que menys temps s’hi va estar després que el duc de Richelieu entrés per Ciutadella el 18 d’abril de 1756. Van tenir temps de fundar Sant Lluís, això sí.