En una societat no monolítica la llibertat de consciència no hauria de dependre conjuntures electorals. Es tracta d’un dret humà universal que hem de poder exercir sempre com a individus. També la religió és un dret fonamental que pertany a l’esfera privada. Amb la Il·lustració prengué forma la consciència del propi valor i de l’autonomia del món en tots els seus ordres, cosa que alliberava l’acció política de qualsevol tutela teocràtica. Ho digué Jesús davant Pilat: «El meu regne no és d’aquest món» (Joan, 18:36). El laïcisme no és antireligiós, justament defensa la independència del ciutadà i de l’Estat respecte a les determinacions d’allò que hom considera «sagrat». Front a aquest concepte (sacer), l’adjectiu «laic» -en pla català llec- ve del grec laos i significa «poble» (com a «reunió d’individus»), mentre que demos seria «poble» (com a gent «relativa a un lloc»).
De rebot
El laïcisme com a radicalitat democràtica
13/06/19 20:19
También en Opinión
- Que entre las playas de Cavalleria y Cala Mica...
- «A mi novio le dijeron: 'Da gracias que no haya llegado un cadáver'»
- Empieza el rodaje en Menorca de la serie 'Favàritx': este es el elenco de actores
- 'Emerald Azzurra': el superyate de lujo que ha llegado al puerto de Maó
- Condenado un vecino de Ferreries a pagar 900 euros por no acudir a la mesa electoral