Xubec

Binibèquer Nou

| |

Valorar:

Dinar a El Faro de Cala Torret. En Benet Guardia m’ha convidat a fer un arròs negre amb dos savis, n’Emili de Balanzó i en Pedro J. Bosch. Espero estar a l’altura. Abans de seure a taula, però, faig una passejada nostàlgica per Binibèquer Nou. Va ser el primer lloc on vam viure just arribar a Menorca i els records, encara que curts, s’amunteguen a la casa que ens van deixar davant del mar. Llavors vam pensar que érem uns privilegiats per poder viure davant del mar. El que no sabíem era que a l’hivern, en aquell petit apartament pensat per dos, també hi conviuríem amb la humitat i el fred. De tot s’aprèn.

Fa un bo de misto i em trobo la urbanització igual que sempre. Les coses i el paisatge no han canviat gaire, una mica repintat, això sí. Però el que podria ser bo, no ho acaba de ser del tot. Penso que han passat deu anys i encara veig voreres per acabar, un enllumenat obsolet i unes quantes coses que em fan pensar en la famosa enquesta de PIME. No acabo d’entendre per què tenim les coses deixades com les tenim.

Les urbanitzacions no deixen de ser un dels rebedors que té Menorca i formen part del seu encant o almenys, haurien de formar-ne. Això també forma part del destí quan l’ensenyem a Fitur o al World Travel Market. En realitat, tot forma part del que anomenem indústria turística però és com si no ens importés. Sort que l’arròs i les vistes són de dalt de tot.