L’any 2006, un grup d’intel·lectuals catalans oposats an es nacionalisme català i orfes de representació política impulsarien sa plataforma Ciutadans de Catalunya. Es nom seria tot un homenatge a ses famoses paraules pronunciades per Josep Tarradellas dalt es balcó de sa Generalitat de Catalunya es 23 d’octubre de 1977, en tornar de s’exili: «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí». No hi ha que tenir massa llums per veure que Tarradellas se va voler dirigir a tots es ciutadans de Catalunya, fossin natius (catalans) o arribats de fora, sense distincions; sense discriminacions.
Entre es seus fundadors s’hi trobaven intel·lectuals de reconegut prestigi com s’escriptor Félix de Azúa, es dramaturg Albert Boadella, es catedràtic de Dret Constitucional Francesc de Carreras, es periodista Arcadi Espada, es professor d’Economia Félix Ovejero, es filòleg i professor universitari Ferran Toutain, i entre d’altres, s’escriptor, filòleg i professor de periodisme Xavier Pericay, gran defensor de ses llibertats i de sa llengua i cultura balear davant es pancatalanisme des Pacte que ha estat tristament defenestrat des partit juntament amb Olga Ballester, sa seua mà dreta en es Parlament.
Es resultats de Ciutadans a Menorca van ser de lo milloret a Balears, especialment a ponent: 13,35 % a Ciutadella, més de 1.500 vots i tres regidors, Ana Pons Capella, Joan Triay i Udi Carrasco. Un regidor a s’Ajuntament de Mahó, s’ex-socialista Ricardo Terré, i un altre irrumpint en es consistori de Sant Lluís, Jorge de Diego Capellán. Pepe Negrete va entrar en es Consell insular amb 3.357 vots, la mitat des quals venien de Ciutadella, fent molt a prop des segon conseller. I 13,07 % en es Parlament donant entrada a Jesús Méndez com a diputat de Ciutadans per Menorca. Un èxit que se deu a una feina ben feta i centrada en es problemes des ciutadans més que en disputes internes, en sa lluita contra sa corrupció, sa regeneració, sa defensa de s’interès general de Menorca i des drets d’una majoria silenciosa de menorquins que volem viure en menorquí i en castellà, essent menorquins i espanyols, sense complexes i en llibertat.
En canvi, a Mallorca es càstig de sa jugada bruta contra Xavier Pericay ha estat gros. En qüestió d’un mes, Cs va perdre més de la mitat des vots que havia conseguit Albert Rivera a ses generals: de 90.214 vots (17,43 %) a només 41.888 vots i un 9,96 %. Uns resultats molt per davall de ses expectatives de mesos enrere on, amb Xavier Pericay i Olga Ballester as capdavant, es sondetjos donaven a Ciutadans una desena de diputats. És una gran llàstima que sa direcció nacional de Cs s’hagi estimat més mirar cap a una altra banda i permetre que sa feina feta aquests quatre anys per Pericay i Ballester se’n vagi a norris. Però des seu pa en faran sopes.
Y hablando del rey de Roma, tampoc s’entén s’estratègia de Ciudadanos a nivell nacional. Quan tenia només vint-i-sis anys, Albert Rivera va ser elegit com a primer president de Ciutadans en es congrés fundacional. Ho explicava Francesc de Carreras a «El País» («Querido Albert», 14/6/2019). Ni ell mateix s’ho esperava, pocs creien que un al·lot de 26 anys estaria preparat per dirigir aquell nou partit, però prest demostraria que seria es líder que molts de catalans constitucionalistes necessitaven. Amb un discurs clar i valent defensant es bilingüisme i sa necessitat d’ocupar un espai electoral de centreesquerra no nacionalista, a cavall entre es lliberalisme i sa socialdemocràcia, on milers de catalans quedat orfes. As cap de quatre mesos, Cs treuria 90.000 vots i tres escons en es Parlament de Catalunya. Allà començaria tot. Es seu primer discurs, en català i en castellà, rompria ets esquemes des nacionalisme que treia foc pes queixals. Sa Catalunya real tornava a tenir veu a ses institucions.
En 2016, Cs va pactar un programa de govern moderat i estable amb el PSOE. Sumaven 131 diputats. Avui Ciutadans té 57 diputats que amb es 123 del PSOE sumen una majoria absoluta de 180 escons. Albert Rivera té s’oportunitat de convertir a Ciutadans en es partit més important des panorama nacional. Cs va néixer per ser un partit frontissa nacional i fer que sa governabilitat d’Espanya no quedàs en mans des nacionalistes. Després de quaranta anys de joc brut, privilegis i cessions de PP i PSOE, en Rivera té en ses seues mans s’oportunitat obrir una nova etapa política a Espanya que deixi de banda es pactes amb es nacionalisme que tant de mal han fet a sa nostra nació i que tanta desigualtat han creat entre ets espanyols. Bastaria posar cinc condicions: no an ets indults, Navarra, no més imposts, no més pactes amb es nacionalisme i llibertat lingüística a tot Espanya.
Ciutadans va ser clau per plantar cara an es cop d’Estat a Catalunya. Ara té s’oportunitat de salvar Espanya d’un pacte del PSOE amb comunistes, nacionalistes i separatistes bascs i catalans. N’Albert Rivera seria un gran vicepresident des Govern, però ha de moure fitxa ja pes bé d’Espanya. Quo vadis, Ciudadanos?
