Aquesta moda populista que ha instal·lat la dreta, tota ella, es digui com es digui (abans anaven tots junts dins les mateixes sigles, ara van per separat però pacten a la mínima de canvi), i que és herència directa del neoliberalisme imperant, la qual consisteix en afirmar que «l’Estat ens roba» amb el cobrament d’impostos d’IRPF, IVA, successions, donacions, patrimoni..., i que és una reducció a l’absurd sense raonament de cap tipus, és un tema que em preocupa per la fàcil permeabilitat que té aquest discurs entre la població menys informada que només és receptiva a consignes fàcils.
Caldria demanar-se, si l’Estat no recapta impostos, què fem amb els hospitals públics, els centres educatius públics, les universitats públiques, la seguretat social, les pensions, les mesures de conciliació familiar i maternitat-paternitat, les carreteres i autopistes, el transport públic, les lleis de dependència, els geriàtrics públics i serveis d’atenció domiciliària, les instal·lacions esportives públiques, els museus públics, els teatres públics, les orquestres i companyies públiques, la recollida i tractament de fems i residus, els claveguerams i depuradores públiques, la preservació de boscos i prevenció d’incendis, els bombers i les forces de seguretat, els equips de salvament, els treballadors que fan funcionar tots aquests serveis...? Ho privatitzem tot i salvi’s qui pugui? On queda llavors la societat del benestar que tant ens ha costat de construir a Europa?
La qüestió esdevé encara més preocupant quan aquest discurs simplista cala entre les capes de població que menys es podrien permetre que tots aquests serveis públics ho deixessin de ser...
