Festes passades, coques menjades. Es dia des festers, molts de ciutadellencs vam rebre un WhatsApp amb un vídeo de baixamar a vespre, carregat d’al·lotets arribats de fora ben gats qui es tiraven a sa colàrsega des port dos dies abans des dissabte de Sant Joan.
Com cada any, açò va obrir un debat a ses xerxes socials sobre sa necessitat de posar límits i combatre sa massificació de ses festes de Sant Joan, es vertader i més important problema que amenaça sa nostra festa a dia d’avui, encara que no en seguem prou conscients. Es problema és que cada any també passa que, una vegada obert es meló, ses institucions deixen que es tema mori de finor as cap d’unes setmanes i «l’any qui ve ja ho veurem». I així no anam aumon.
Me comentava un exregidor de s’Ajuntament de Ciutadella que tots hauríem d’estar disposts a renunciar an es negoci redó que suposa Sant Joan per bars, supermercats, botigues, hotels i apartaments. No estic d’acord. Jo trob que cap ciutadellenc ha de renunciar a fer negoci cap dia de s’any; sigui Sant Joan o sigui Sant Antoni. No podem prohibir a ningú que véngui a Ciutadella. De fet, tots volem que a partir de Sant Joanet mos visiti quanta més gent millor i que gastin. Ara bé, lo que sí podem fer és regular ses persones que accedeixen an ets actes de ses festes. ¿Que heu estat mai a Sóller o a qualsevol poble de Mallorca pes moros i cristians? Sense braçoleta no entres a sa plaça. I me sembla molt bé. Sa festa és d’ells, de sa gent d’allà, i es qui se mereixen disfrutar-la són ells i es visitants tenen dret a anar-hi i mirar-la, però no és just ni noble massificar una festa amb més de 500 anys d’història, i que petits i grans ja només puguin viure ses estones de festa de quan es borratxos dormen (es matí).
Josep Pons Fraga, editor d’«Es Diari», va posar es dit dins sa llaga fa quatre anys: «Anar a ses festes de Sant Joan constituye un ‘premio’ para quienes han aprobado el curso escolar y tienen la oportunidad de desinhibirse. ¿Qué conocen estos muchachos de la historia y la tradición que durante siglos ha sabido conservar y transmitir el pueblo de Ciutadella?, ¿les interesa el contenido de los actos que se celebran, el significado de cada uno de los ‘caixers’ y la vigencia de unos ‘protocols’ que dan sentido a estas fiestas?, ¿comprenden que Sant Joan constituye una fabulosa representación de la desaparecida sociedad estamental de la época medieval?
La espectacularidad y la belleza de las fiestas de Sant Joan, con los centauros como grandes protagonistas de los ‘caragols, jocs i corregudes’ atraen cada año a miles de personas a Ciutadella.
La masificación, que constituye el principal problema, obliga a aprobar a planes de seguridad y protección, con la movilización de más de 400 efectivos, entre profesionales y voluntarios.
Estas fiestas maravillosas, de las que tanto nos enorgullecemos y cuya celebración esperamos cada año con expectación, pueden morir de éxito. ¿Lograremos evitarlo entre todos? Porque Sant Joan no es un botellón».
Josep Pons Fraga està carregat de raó. Sant Joan no pot morir d’èxit, emperò perquè açò no passi, no s’ha d’adaptar a sa massificació; és sa massificació sa que s’ha d’adaptar a Sant Joan.
Si volem, Sant Joan té solució. Aquesta responsabilitat recau principalment en s’Ajuntament, i tindrien es suport de tot es poble de Ciutadella. Açò sí, Sant Joan necessita polítics valents, persones que se l’estimin i amb ganes de defensar sa festa davant sa massificació. Gent disposta a posar damunt sa taula un pla per combatre sa massificació que amenaça es nostro Sant Joan de sempre. Tot lo altre són vuits i nous i cartes que no lliguen.
