Joan F. López Casasnovas27/06/19 0:00
TW

A l’obituari de Barcelona de dia de 19 de juny (per què serà que, d’un temps ençà, solec fer una ullada a la secció, aquesta sí, més verídica dels diaris?) em sorprèn el nom de María José Ragué-Arias i diu l’esquela que «va morir tranquil·la i amb un somriure». Retall el tros de paper. «Fragment» és el significat recte del mot grec, del verb «dividir». Em colpeix la notícia. Vaig coincidir amb ella l’abril de 2003 al jurat del premi Ciutat d’Alcoi de teatre, quan el va guanyar Roberto García amb l’obra «Indecents». També en formava part Carlos Gil Zamora, director d’«Artez», revista d’arts escèniques que s’edita al País Basc, persona amb qui ens veim anualment a Ciutadella en ocasió dels premis Born. María José escrivia periòdicament a «Artez» i els seus articles de «Rondas escénicas», excel·lents, mostraven intel·ligència aguda i coneixements crítics; tallava un cabell al vol, com deim per aquesta rodalia. De fet, a «Artez» havia pres el relleu del seu mestre Ricard Salvat, a qui ella declaradament admirava.

La seua vinculació amb Menorca li venia del seu company Jesús Moll Camps, ciutadellenc, metge, melòman i humanista, a qui també vaig tenir la sort de conèixer durant el cap de setmana que passàrem a la ciutat alacantina. Gràcies a aquesta coneixença, he de pensar que el Dimarts Sant de 2006 na María José i en Jesús van voler fer-me l’encàrrec de presentar el llibre d’en Jesús «Cants de clandestinitat», un magnífic poemari, prologat pel seu germà Antoni, més conegut com a literat i patriarca de la poesia menorquina. La presentació, dia 2 de juny de 2006, fou malauradament a títol pòstum perquè l’autor poc abans havia mort. Na María José i en Jesús també han coincidit en l’estació de l’any que els fats han decidit el seu viatge definitiu.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

La senyora Ragué-Arias va participar en la festa dels premis Born de teatre com a membre del jurat igual que com a conferenciant. Les seues lliçons imprescindibles estan recollides en textos com «El teatro de fin de milenio en España (De 1975 hasta hoy)»; Ariel. Barcelona, 1996, o en «¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares»; INAEM. Madrid, 2000.

En dates properes a la diada internacional sobre els refugiats, rellegesc un text Ragué en estat pur: «El drama del Mediterráneo» («Artez», novembre 2016), anàlisi d’obres compromeses amb la realitat més dolorosament viva.