Diuen que l’infern és empedrat de bones intencions. El passat i el present mostren un caramull d’exemples de propostes inicialment orientades a buscar un objectiu, que acaben aconseguint l’efecte contrari. Així és en moltes facetes de la vida, tan individual com col·lectiva. Potser cal acceptar que sempre hi ha una part del món que roda d’aquesta manera, però no deixa de cridar l’atenció que costi tant canviar l’enfocament que tenim sobre algunes coses.
Ara que acaba de celebrar-se Sant Joan, podem rememorar les escenes viscudes. Milers de persones vingudes de fora decideixen vestir-se de la manera que connecti millor amb la celebració que ha motivat el seu desplaçament a l’Illa. Molts i moltes van amb la samarreta vermella, color sang, i amb la immaculada creu de Malta, i es fan fotografies que pengen a les xarxes socials per a fer enveja als coneguts que no han pogut assistir-hi.
Tothom va amb una indumentària similar... excepte els autòctons. La població menorquina identifica la samarreta amb un souvenir turístic. I com a tal actua. Perquè saps que qui ho porta té quasi tots els nombres de ser una persona vinguda de fora que, amb l’esforç de pretendre identificar-se amb l’essència de la festa autèntica, es revela en realitat com un turista fàcil de reconèixer entre la multitud. Aquest és l’efecte invers.
En d’altres àmbits hi trobam també exemples de dissociació entre desig i resultat. Hi ha gent que sembra una mica d’horta a ca seva, o a la tanqueta que ha pogut llogar. La idea és poder nodrir la família amb la generositat de la terra, aportar aliments sans i potser fer qualque duro escapat amb els vesins i coneguts més llunyans.
Crear una horta a l’estiu és com fer aparèixer un oasi en el desert. Aigua i bons aliments enmig de la sequera estival, que enguany és de les maleites. Per això, no ha d’estranyar que hi hagi molts animalons que es sentin irremeiablement atrets pels sucosos plaers de la terra irrigada. Una invasió de tortugues, cadells, llagosts, vespes, ocells de tot plomatge i d’altres criatures de l’entorn, intentaran visitar la porció de terra que s’està transformant en espai de producció intensa.
Alguns dels organismes visitants tindran una capacitat important d’aprofitar allò que hem sembrat. Com que no tothom té visió ecosistèmica, a la zona conreada no s’hi posa només un inofensiu espantaocells. Prest comencen les visites a la botiga de referència. Verí contra els llimacs, sucs contra els polls, pols d’altres colors contra els fongs. Com si fos un joc de química d’un adolescent, a l’hort s’hi aboquen tota casta de productes, amb densitats molt superiors a les recomanades per a assegurar el tir. Com que la zona no és extensa, el cost fa que no vengui d’aquí.
Al final, hi ha famílies que consumeixen encantades tomàtics de l’hort familiar, pensant que, com que és local, és millor. Quan potser estan rebent cada setmana una ingesta de productes discutibles que ni les pomes lluentes del supermercat superen. Tot depèn del seny de qui ho gestiona, però n’hi ha una bona partida que tenen la mesura foradada.
I ara que s’estan negociant els nous governs a tots els nivells, no hi falten els progressistes més íntegres criticant a tort i a dret tots els equips que acaben assumint la gestió de les administracions públiques. Les crítiques tenen el seu origen en la suposada recerca d’un millor maneig de la cosa pública. Però el resultat és que acaben escampant la idea de tot el què és públic no funciona o està en mans de corruptes.
D’aquesta manera, els suposats -per la seva ubicació ideològica- defensors de la cosa pública, acaben fent un discurs que en realitat justifica les privatitzacions i tot allò que desitgen precisament aquells que estan a les antípodes de la seva concepció política. Efectes contraris. Resultats antagònics. Ensopegades persistents.
El món és complex de manera intrínseca. A la natura hi ha incomptables interrelacions, per molt que ens costin de percebre. Simplificar excessivament pot conduir a destins poc esperats. Et pots sentir un autèntic aborigen i lluir com un vertader turista. Pensar que ets un arbre frondós i no passar de ser un bonsai presoner en un test de bonica ceràmica.
Les avaluacions es van inventar per a això. Per veure, ni que sigui de tant en tant, on s’arriba amb cada estratègia i aprendre lliçons per adreçar rumbs. A punt de començar un nou curs institucional, caldrà afinar les propostes.
