Tal com recorda es prestigiós notari de Palma i vicepresident de Societat Civil Balear, Álvaro Delgado, en es seu llibre «Crónicas incorrectas», es pare des lliberalisme britànic, Edmund Burke, digué una frase que passaria a sa posteritat: «Para que triunfe el mal basta que los hombres de bien no hagan nada». Sincerament, pens que Xavier Pericay va entrar en política per açò i sense esperar res a canvi. Bé, per açò i per fer-li un favor a Albert Rivera, qui li va demanar personalment que entràs en política i fos es candidat autonòmic de Ciutadans a Balears; un partit poc conegut, sense implantació i sense cares visibles.
Fundador de sa plataforma Ciutadans de Catalunya, que donaria lloc an es partit polític Ciutadans, filòleg, periodista, professor universitari, reconegut escriptor i expatró de Sa Fundació. Fill de gironins, net d’Alfonso Hosta Bellpuig, metge gironí, president de s’Acció Popular Catalana (CEDA) a Girona durant sa Segona República, detengut i assassinat a mans des Front Popular per ser de dretes i catòlic, juntament amb onze persones més conegudes com es Mártires de Orriols.
A part de tot açò, Xavier Pericay és un des màxims especialistes en sa vida i obra de s’escriptor català Josep Pla. Qualsevol persona amb dos dits de front voldria tenir qualcú com en Xavier as seu costat, més encara dins sa política, on intel·lectuals com ell són rara avis mals d’emplomar. Però no basta. Es passat mes de març, Pericay va ser incomprensiblement derrotat a ses primàries de Cs per triar candidat a sa presidència des Govern balear. Ho explica Miguel Ángel Font a «El Mundo-El Día de Baleares»:
«Ser un buen parlamentario, tener formación, ser intelectual y tener las ideas claras no es suficiente para liderar un partido y así ha quedado demostrado en las primarias de Ciudadanos celebradas el pasado sábado. Xavier Pericay, siendo con creces la persona más conocida de Ciudadanos en las Islas y teniendo el apoyo incondicional de la dirección del partido, sucumbió ante un desconocido militante de base que a duras penas sabe dónde está la sede del partido o del Parlament y que nunca había aparecido en los medios de comunicación.
Marc Pérez Ribas es catalán, está casado con una catalana, tiene dos hijos, vive en Sóller, recoge aceitunas, le gusta el waterpolo, admira a Albert Rivera y es el delegado en Baleares de una empresa de tasación. Tiene 15 empleados a su cargo y sabe trabajar en equipo. Poco más sabemos de él pero ha vencido.
De Pericay, por el contrario, conocían los militantes el intenso trabajo realizado en el Parlament junto a la otra diputada, Olga Ballester, y su lucha constante contra el adoctrinamiento en las aulas, el nacionalismo radical y la imposición del catalán. Son todo conceptos que figuran en la bandera de Ciudadanos. Con todo este bagaje era lógico pensar que los militantes premiarían a Pericay en las primarias».
Però no ha estat així. Segurament va ser un error per part d’en Xavier no fer ses primàries abans, i no moure cel i terra per guanyar ses primàries davant un candidat desconegut però que sí ho estava fent. Sigui com sigui, ets encerts i sa valentia d’en Pericay en es Parlament superen d’enfora ets errors que hagi pogut cometre a unes tristes primàries on s’actual cúpula de Cs li va fer es llit. Xavier Pericay i sa seua mà dreta, Olga Ballester, han estat sa vertadera veu de s’oposició an es Pacte de regrés de Francina Armengol i es seus socis comunistes i nacionalistes. Denunciant davant es Defensor des Poble s’adoctrinament polític en es llibres de text i a certes escoles de Balears. Reivindicant es bilingüisme natural de ses nostres illes. Reclamant es dret des ciutadans a expressar-se en menorquí i en castellà. Defensant sa batalla de ses idees de sa majoria silenciosa davant una esquerra desnortada i encamellada an es nacionalisme supremacista.
De tot açò ja poca cosa hi queda. A part d’en Pericay, Olga Ballester, Fernando Navarro, Carlos Tarancón, Catalina Serra i Cristina Fiol també han estat defenestrats per sa nova autoproclamada directiva de Cs, que curiosament sí s’ha col·locat a ses llistes a tutti pleni. I açò que Cs a Mallorca només ha conseguit treure un diputat més que fa quatre anys, a pesar de sa gran pujada des partit a nivell nacional. Un èxit palpable des responsable d’Estratègia, Alejandro Valdivia, vinculat al PSIB i que -també curiosament- fins ara havia estat un càrrec de confiança de Francina Armengol. Increïble però cert.
Gràcies Xavier Pericay per sa lluita incansable (contra enemics interns i tot) que has liderat aquests quatre anys en es Parlament balear. Un català de Girona que ha defensat es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc sense complexes, es nostros drets i llibertats individuals, i que ha plantat batalla contra es pancatalanisme quan molts d’aquí miraven cap a una altra banda amb sa coa entre ses cames. Mai t’estarem prou agraïts.
