Vagi per endavant que no crec que avui ningú que qualqui en les nostres festes maltracti el cavall. Lluny queda en el temps l’època en què es veien cavalls regalimant sang per l’abús dels esperons. De fillet record haver-ho vist i a més a més en animals de pagesos que tenien fama de ser molt santjoaners. Ben segur ara, a la vista de les nafres i la carn viva, aquell santjoanisme seria ponderat actualment d’una altra manera. No tots els temps passats eren millors.
Almenys pel que fa a Ciutadella, abans que les festes es convertissin en el fenomen de masses que són actualment, molts pagesos es veien obligats a participar en la qualcada mig o totalment per compromís, perquè el senyor del lloc els hi ho demanava. D’aquesta manera participaven en els jaleos cavalls mig salvatges, només ensinistrats dues setmanes abans, si hi arribava! Record l’anècdota contada pel malaguanyat Joan Mercadal Femenias, un gran enamorat de Ciutadella, de com (i ara lamento no haver apuntat en un paper el nom de l’amo protagonista i el lloc) un cavall en el caragol des Born en sentir sonar la música va pegar un fort altipet, va fer caure el pagès i es va escapar cametes traieu-me d’aquí, desbocat, fins a l’estable del lloc. Les pel·lícules conservades de Sant Joan dels anys trenta i quaranta donen testimoni del caràcter d’un altre temps dels cavalls.
Han canviat els cavalls i hem canviat tots noltros. La literatura del premi nobel J. M. Coetzee, en la que denuncia les vexacions, tortures i hecatombes de la que són objecte els animals per part dels humans, és fruit de la nostra època. A Menorca la feina que realitzen les Protectores d’Animals de Ciutadella i de Maó és impagable i posen en relleu una nova sensibilitat, que estic segur anirà a més.
Sergi Olvera Maneu ha promogut que l’Ajuntament de Maó encarregui un estudi veterinari per determinar científicament si els cavalls pateixen en les festes amb la idea de poder parlar amb coneixement de causa sobre l’estrés dels animals i prendre mesures correctores, si escau, per garantir la seva salut. En la mateixa línia, els sards de Sa Sartiglia, estan promovent estudis semblants. Estaria bé, que els altres ajuntaments de l’Illa fessin el mateix i que el Consell Insular de Menorca també s’impliqués amb la idea. En definitiva, les festes de cavalls formen part de la identitat menorquina.
Tot respectant les línies històriques i els antics estaments socials implicats en la tradició de la festa, per a mi en una nova redacció de protocols no tan sols caldria considerar com a fonamental el benestar animal sinó que també caldria posar l’accent en el valor de l’estima a la pràctica de l’equitació per part dels protagonistes. És a dir, reconèixer de forma clara i escrita que per participar en caragols i jaleos es valora en el cavaller l’esport a cavall de forma continuada al llarg de l’any. A hores d’ara és factible fer protocols en aquesta línia perquè, i a diferència d’altres temps, els genets qualquen perquè volen i no per imperatius de classe social.
No som donat a la pràctica molt espanyola de promulgar lleis perquè sí i que al final resulten d’impossible compliment. Les normes no han de substituir mai el sentit comú, però donat que no deixen de ser referents ètics, estaria bé que en les revisions de protocols de les festes és posés per davant de tot, i com un dels valors sobre el que es fonamenta la nostra menorquinitat, tant l’estima al cavall com a la bona pràctica de l’equitació. De cara els qui ens visiten a l’estiu i tenen curiositat per conèixer els nostres jaleos, però també per noltros mateixos, és important mostrar de manera explícita els nostres valors.
