Després de milers d’anys, podria ser que els guerrers hagin perdut atractiu i que l’èxit social es basi en altres paradigmes. Aquest estiu, hi ha claus per atreure mirades.
La història humana està plegada d’episodis d’ingents quantitats de morts deguts a les guerres. Sabem que les grans batalles sempre estan esperonades per governs amb ganes de conquesta, de recursos o de control de llocs estratègics. Però l’atenció cal posar-la en la resposta social, que històricament ha estat (ara també) condicionada per missatges basats en la suposada culturització dels conquerits, la consecució de llibertats dels pobles oprimits, o l’entrega de la fe vertadera.
Pels motius que siguin, sembla evident, per la repetició constant, que la gent no veia els conqueridors com els abusadors que eren. Com els que aprofitaven la seva major capacitat física, armamentística o logística per atropellar de males maneres algun poble vesí. En tost de la condemna social que avui es pot sentir amb certa facilitat, durant milers d’anys es va promocionar la figura, el paradigma, del guerrer.
Els guerrers eren l’orgull del poble, els més valents, els més coratjosos, els més atractius. Sovint acabaven reconeguts amb títols nobiliaris, amb noms de carrers, amb declaracions de fills il·lustres, amb llibres i amb pel·lícules... Segurament que aquesta era la manera de sobreviure en un món en constant competició, on matar un ésser humà només era qüestió de justificar-ho amb prou manyes.
Aquesta manera d’interpretar la realitat, es va suavitzar després del fracàs de dues guerres mundials consecutives. La declaració dels Drets Humans és un enorme pas històric institucional, però més gran és segurament el canvi de percepció social, que ja no accepta tan fàcilment el discurs de l’èpica guerrera, encara que alguns governs mantenen la seva hipocresia quan es tracta de justificar intervencions militars a zones amb recursos energètics o d’altre índole important.
S’ha donat per tant un canvi històric a favor de l’espècie humana. Hi ha actuacions que ja no troben l’aprovació de la societat, perquè s’identifiquen senzillament com a abusos. La majoria de les guerres ja es veuen com una extralimitació injustificada, quan no com un bandidatge directe.
Idò ara hi ha experts que diuen que estem a a la transició de deixar de justificar també els mercenaris que abusen dels recursos naturals. El grau d’alarmes ambientals (en aigua, en energia, en explotació del mar, en residus descontrolats...) és de tal nivell, que s’està observant una evolució accelerada de la sensibilitat social, i això fa canviar referents i valors.
Aquest estiu, està completament fora de moda llençar fems per la finestra dels vehicles. Però també ho està fer servir gots de plàstic als convits, tirar llosques de cigarro al terra, sortir del súper carregat de bosses de plàstic o tirar botelles reciclables a la bossa del fems general.
Enguany la bona connexió, l’empatia grupal, l’atractiu subliminal, connecta molt bé amb saber cuidar els altres i saber cuidar l’entorn. Les dues coses. La festa no és incompatible amb l’estima. Els somriures són més bells quan apareixen en un paisatge volgut.
Els guerrers caducs, que encara cerquen ser atractius fent gala de la seva capacitat de malmetre la natura, viuen hores baixes. La gent ja no s’impressiona davant dels grans hotels, li produeixen enuig. El personal ja no identifica com una meravella tecnològica una central elèctrica, ara s’emociona davant l’energia solar.
A dia d’avui, sortir per la premsa clamant contra la presència de la posidònia com a estratègia electoral, pot tenir com a resultat no obtenir cap representant a cap institució. Tenir una indústria i abocar els metalls pesants pel clavegueram, té alts riscos d’acabar amb un escarni públic i amb la reputació de la firma.
Obrir enormes regadius en hores de ple sol genera indignació ciutadana. Sentir veus que clamen contra la regulació ambiental, activa un desig d’oferir beques per a facilitar l’assistència a cursos bàsics de coneixement del medi.
Aquest estiu resulta atractiu aprofitar la nedada per retirar plàstics de la platja, aprendre a admirar la bellesa d’un pop movent-se entre les roques sense sentir un impuls immediat de caçar-lo, mostrar als fills i als néts la possibilitat de delectar-se descobrint detalls del litoral sense ànim extractiu.
Els guerrers, abusadors disfressats de tradició i llegenda, han de donar pas a un altre paradigma, que permeti canviar les coses que ens estan fugint de les mans. El planeta pot rodar molts milers d’anys més sense l’espècie humana. De vegades, l’egoisme i l’altruisme van de la mà. Fem-ho atractiu.
