De rebot

‘Le jour de gloire’

|

Valorar:

Aquells no acataren les ordres del rei, que n’havia manat la dissolució. El Tercer Estat, la burgesia, s’hi plantà i es va constituir en Assemblea Nacional. Va desobeir la llei, que als Borbons servia i a tot l’Antic Règim (la noblesa, l’estament militar i clerical, l’aparell administratiu i de justícia...) que s’hi agombolava. Quins luxes tan ofensius i com es vivia a la Cort de Versalles! Les despeses de les guerres reials gravitaven sobre les classes populars productives. Manufactures Reveillon, un exemple, havia retallat sous i la repressió sobre els treballadors, que protestaven, havia fet més morts que els que causaria l’assalt a la Bastilla, aquella fortalesa de París presó i símbol del despotisme borbònic. Fou el 14 de juliol de 1789. N’han passat 230 anys i avui al món continuen tenint sentit aquells anhels revolucionaris: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.

Perquè allò va ser una revolució. Rodaren caps. Hi hagué violència. Els cervells que ordiren la guillotina, acabaren clapint sota el tall esmolat. Robespierre, dit l’Incorruptible, va tastar el seu propi invent. Tanmateix, la violència ja hi era abans. Aquesta violència (banal) que prou es guarden d’ocultar als ulls dels qui la pateixen els qui l’exerceixen amb la impunitat que els donen els seus privilegis i lleis. La violència que assassina la vida del planeta; que ofega en la desesperació multituds al Tercer Món, i al Quart, que tenim a prop nostre dins la societat opulenta. El Nord que aixeca murs de la vergonya infranquejables per terra, mar i aire. L’explotació colonial dins i fora dels Estats, el patriarcat, les múltiples cares del capitalisme...

Els moviments que s’esdevenen a França amb la revolta dels armilles grogues ens fan veure el passat amb una altra mirada. La literatura pot ser una eina útil en aquest sentit. Amb la seua novel·la d’èxit, 14 Juillet, Éric Vuillard ha tingut la indissimulada intenció d’establir un diàleg entre present i passat. Cap personatge hi és inventat, l’autor els ha trets d’arxius, llistat de morts i alguns diaris. Ara bé, són protagonistes anònims, que van canviar a París el curs de la Història. No són els burgesos que setmanes més tard ja pactaven amb el Rei francès una altra Constitució; va ser gent empesa per la indigència, mancats d’allò indispensable.

El 14 de juliol és festa nacional a França. Aquells francesos van tallar el coll reial a Lluís XVI. Espanya és un regne i té un rei d’aquell mateix llinatge.