Fets quotidians

El vici del mòbil

| |

Valorar:

No hi veig d’altra explicació: la dopamina. Aquesta substància, coneguda com a «hormona de la felicitat» s’activa cada vegada que tenim un «m’agrada» a les xarxes socials, el nostre cervell rep el «like» i ens injecta la dosi. Automàticament, es produeix la sensació de benestar de la qual no ens volem desfer. Per açò, hi estem enganxats.

Et trobes l’escena constantment, a totes les feines o en temps lliure. Siguis a la platja, al parc, pel carrer, al cinema, al restaurant, etc. El tema és recurrent, ho sé, però segueix augmentant.

Un estiu més, la campanya de la Direcció General de Tràfic hi posa l’accent. A l’anunci, veus com l’agent de seguretat fica el mòbil en una bossa de plàstic, posant de manifest que l’accident el provoca un conductor que ha comès l’estupidesa d’enviar un missatge mentre conduïa. És alarmant que sigui la primera causa de sinistralitat (33%), seguida de la velocitat (20%) i l’alcohol (26%).

La realitat diu que ja no és un vici, sinó una addicció. La majoria ha perdut el control, cada vegada li dedica més temps i si no pot consultar els missatges, les xarxes, o els waps, cau en el nerviosisme i l’ansietat. La nomofòbia minva la concentració en les tasques quotidianes i produeix depressió.

Estem malalts i la millor medicina seria una aplicació específica destinada a persuadir-nos que mirem l’aparell constantment. Compte amb els joves, que encara no sabem els efectes nocius de l’excés de noves tecnologies.