Cafè, croissant i...

Límits per a un turisme il·limitat

| |

Valorar:

La vida creix a l’estiu. Més gent, més comerços, més taxis, més mala llet, més concerts, més caos a les rotondes. Només el que molesta al turista es redueix. Es limiten els horaris de les obres escandaloses per no empipar sensibilitats multiplicades pel fet de tenir oberts la finestra o un negoci vinculat al descans. En algunes situacions, la limitació es considera insuficient i es demana que l’activitat sorollosa s’aturi per no escaldar el client exigent que (de 10 a 13 hores jo no ho faria) es passa el matí a l’hotel. És una petició raonable, digna de ser considerada, si l’obra admet un calendari alternatiu.

Donam per fet que les molèsties il·limitades per obres s’han de reservar als residents habituals. És curiós. La vida quotidiana illenca se sotmet a horaris limitats per facilitar una activitat, el turisme, que, per definició, prescindeix de límits horaris. Així, turistes sense límits horaris regalen sorolloses festes nocturnes al pis del costat un dimarts qualsevol o passen per sota de la finestra oberta a les quatre de la matinada d’un dijous deixant ben clar que cantar fort no vol dir cantar bé, i que els importa un nispro si desperten un nadó o un operari de l’obra silenciada. Tampoc tenen problema alguns turistes en multiplicar el temps d’espera a les botigues, amb una parsimònia insuportable que els nadius no ens podem permetre.

Es podrien, com a millora per a la qualitat de vida dels insulars, establir limitacions horàries als turistes, determinant uns dies concrets en què tenen permís per alterar el nostre descans nocturn, prou alterat ja amb la calor? Podrien forns, fruiteries, benzineres i mercadonas disposar d’unes hores d’obertura al dia només per a residents de maig a octubre? Es podrien, i sé que desvario, establir itineraris peatonals urbans només per a residents, lliures de col·lapsadores panxes sense samarreta? Seria una meravella, però la resposta és no. No i no. El que ens toca als residents és silenciar les maquinotes i les queixes per les molèsties rebudes. Quin remei! És el mercat, amic.