TW

L’estiu és quan ens juguem el tipus a Menorca. Atenció, amabilitat, algun somriure, si pot ser empatia i mirar de fidelitzar perquè parlin bé de nosaltres. No deu ser fàcil perquè no es practica a tot arreu, més aviat al contrari. Tampoc entenc aquells negocis que deixen de practicar-ho per norma i menys aquells que aprofiten per aixecar la camisa.

Noticias relacionadas

L’exemple real ha passat a un dels establiments de l’aeroport i m’ho m’explica un amic. Sempre abans de pujar a l’avió, li agrada prendre’s un cafè amb llet i una aigua. És un costum que no deixa de practicar hivern i estiu. A la cafeteria hi ha dos tipus de mida de cafè, la petita i la gran. Estem parlant de 1,80 euros i 2 euros. No entrarem a parlar del preu perquè donaria per una altra columna.

Doncs resulta que a l’estiu, els cambrers o cambreres de temporada tenen la instrucció de no servir la mida petita. Així de clar. És que pensen que som idiotes els consumidors?, em diu l’amic. Tenen un cartell a la vista amb els dos preus i per 0,20 euros han de quedar malament amb els que sempre viatgen i amb la resta de nouvinguts que visiten l’Illa per primera vegada. No seria més fàcil posar el mateix preu i ja està? Aquesta mena de trampes al solitari només fan que erosionar la credibilitat d’un destí.