Època de muda

Resiliència amb plomes

|

Valorar:

Alguns dels ocells que viuen als camps propers, s’agafaven vius per tenir-los en captivitat, amb l’objectiu de sentir els seus cants o veure els seus plomatges. En aquells temps eren abundants. Ara, hi ha espècies que cauen en picat i pot ser transcendent salvar cada individu. Per sort, hi ha exemplars que semblen tenir consciència de la seva importància.

Caderneres, verderols i passerells eren capturats, fa unes dècades, en grans quantitats. En primavera i estiu, a partir de l’estació seca, els animals busquen aigua on n’hi hagi. Untant de visc les branques on es posaven per apropar-se a les piques, les potes dels animals quedaven enganxades i el caçador sortia de rere la mata per a posar-lo en una gàbia.

També s’usava molt el sistema d’una xarxa abatible, que d’una estirada cobria la bassa on els ocells havien baixat a abeurar-se. La majoria dels que eren capturats havien acabat els seus dies de llibertat. Molts no s’adaptaven i finalitzaven la trajectòria. D’altres emetien els seus cants rere els barrots, però amb melodies potser tan belles com tristes, com ho eren les dels esclaus afroamericans a les plantacions de cotó.

L’avanç de la legislació ambiental ha anat tancant la porta a la captura d’ocells d’aquest estil. Encara hi ha administracions que n’autoritzen puntualment en base a una suposada herència cultural, que Europa de cada vegada discuteix amb més força. I, per suposat, hi queden alguns furtius que fan malbé moltes niuades capturant els adults en plena primavera, a mà de rebre la visita de gent amb uniforme.

Per sort, també s’incrementa de cada any la sensibilitat de la societat cap a la fauna silvestre. A principis de juny passat, una gent va trobar un pollet acabat de néixer que havia caigut d’un niu inaccessible. El van recollir i el van entregar a qui se’n podia fer càrrec. No és gairebé factible criar amb èxit un pollet tan petit, sense cap ploma i amb el ulls encara tancats.

Però l’atzar va voler que la trobada del pollet coincidís amb que una femella de canari estàs covant uns ous que havia posat sense haver-se aparellat. Quan varen dipositar el pollet dins el niu, la canària el va acceptar que si fos el seu descendent i va iniciar el periple de nodrir-lo amb petites dosis, però molt freqüents, i de covar-lo per oferir-li la temperatura adient.

Des de 1980 s’estan estudiant científicament una bona part de les poblacions d’ocells europeus. Per això sabem que els que estan lligats a àmbits agraris han baixat un 55 %, és a dir, que se n’han perdut més de la meitat en només 40 anys. Els científics atribueixen aquesta enorme pèrdua de biodiversitat a l’abandonament de terres agràries i a la intensificació de gran part de les que es gestionen.

L’ús constant d’herbicides i insecticides, l’eliminació de parets i vegetació dels voltants, la transformació de secans en regadius, la creació de zones grans de monocultiu, l’adob amb enormes dosis de fertilitzants químics, són accions que estan alterant la base de la vida de molts espais.

Els passerells, en concret, encara han baixat més, un 67 % entre 1980 i 2015 segons l’informe de l’European Bird Census Council. Quan s’interioritzen aquestes xifres brutals, s’entén la urgència de fomentar models agraris que tenguin en compte la importància del territori que manegen.

Cada consumidor hauria de tenir en compte que els productes que compri compleixin amb els tres valors que donen sostenibilitat a un producte agrari: que siguin sans (fets sense pesticides), que donin espai a la natura (que no provenguin de grans monocultius ni de grans hivernacles) i que siguin pròxims (que no incorporin una gran càrrega energètica).

El pollet recollit a principis de juny va sobreviure a la caiguda del niu, va superar el temps que va quedar desvalgut, es va adaptar al canvi de llar i al canvi de mare. El cap petit i rodó, el bec curt i el comportament quan va començar a fer els primers vols dins la gàbia, van mostrar que no era un pardal comú, sinó un passerell amb unes ganes enormes de sobreviure.

A finals de juliol, va abandonar la gàbia que limitava ostensiblement l’espai que ell reclamava i va volar amb gran energia cap els arbres del Freginal. Tant de bo que la seva supervivència, el compromís d’una gestió raonable de les terres agràries i el bons criteris dels consumidors, facin virar el destí de l’espècie.