Mentres qualcuns disfruten ses merescudes vacàncies d’estiu, és gros s’espectacle que sa classe política europea està donant a ses costes des Mediterrani en relació a s’Open arms. Matteo Salvini, líder de s’ultradretana Liga Norte —amics des separatisme català com ho són també ets ultranacionalistes flamencs—, ja està en campanya electoral i sap que es sondetjos li són favorables, a pesar de què no s’hagi convocat encara cap avanç electoral. Només açò explica es modus operandi des ministre d’interior italià contra s’ONG espanyola. Salvini sap que sa seua política contra s’immigració il·legal li dóna vots. D’aquí que no permeti desembarcar a Lampedusa a s’embarcació amb 138 immigrants, a pesar de què un tribunal italià hagi fallat a favor des desembarc.
S’immigració il·legal és es principal repte que afronten es països de s’Unió Europea. Davant un drama humanitari en es que cada any arriben desenes de milers de persones a ses costes mediterrànies, es cas de s’Open Arms és es pa de cada dia per països com Espanya o Itàlia. No obstant, d’ençà de principis d’agost aquest cas concret centra tota s’atenció de s’opinió pública europea, que deixa en evidència s’enèsima crisi d’una Unió Europea en hores baixes. En un principi, es Govern de Pedro Sánchez havia exercit sa seua responsabilitat impedint que Espanya fos es destí final de s’embarcació, ja que, com marca es Dret Marítim, són es països més pròxims a n’aquesta es qui han d’oferir auxili amb un port segur per aquestes persones recloses enmig de la mar. De fet, sis països de sa UE, inclòs Espanya, havien acceptat acollir part dets immigrants de s’Open Arms. ¿Quin és es problema de sa política d’en Sánchez? Sa seua poca credibilitat. I que s’irresponsabilitat i sa demagògia exercida l’any passat amb s’Aquarius deixen a Espanya amb una posició molt difícil a mercè de ses màfies que trafiquen il·legalment amb persones. I és que açò és es moll d’os de sa qüestió.
Dit i fet. D’un dia per s’altre, es Govern en funcions del PSOE ha baratat es discurs i ara ofereix primer es port d’Algeciras, i llavors es ports de Palma i de Mahó perquè desembarqui s’Open Arms; oferta que curiosament s’ONG va declinar en un principi, però que ara s’està plantetjant. Una esmena a sa totalitat a si mateix que demostra que es Govern socialista no té una política migratòria clara, i que tenim un president incapaç de resistir a ses pressions des medis de comunicació, de Richard Gere o de propagandistes d’esquerres.
Val la pena llegir sa reflexió des Catedràtic de Dret Internacional, Rafael Arenas: «El Open Arms rechaza ir a Algeciras, pero sí que aceptaría ir a un puerto de Baleares. El buque está en Lampedusa. Desde donde está hasta Mallorca tiene 566 millas náuticas. A la velocidad media del Open Arms tardaría 66 horas en llegar. Algo más de dos días y medio. A Algeciras (940 millas náuticas) tardaría en llegar 110 horas, y días y medio. Con los dos días que está perdiendo en negociaciones ya hubiera recorrido la diferencia de distancia que hay entre Baleares y Cádiz. Pero es que, además, la ruta a Algeciras no se separa de la costa, lo que siempre es más seguro que situarse a más de 100 millas de cualquier costa como exige la ruta hacia Baleares».
I ara ve lo que molts pensam però pocs s’atreveixen a dir: «Lo del Open Arms me huele cada vez peor. Un buque que realiza labores de rescate ha de intentar llegar al puerto seguro más cercano; y no sé por qué Túnez, por ejemplo, no es un puerto seguro».
S’oferiment d’Algeciras o Balears per part de Pedro Sánchez, de forma unilateral i d’esquenes a Brussel·les, és una irresponsabilitat que sa pròpia ONG va rebutjar tot d’una. No podem olvidar que a Espanya, sobretot a Andalusia, es centres migratoris estan desbordats i que només es juliol van arribar 2.900 immigrants il·legals des del Magrib. En qüestió de dues setmanes han arribat set pasteres a Balears, amb quasi un centenar d’immigrants a bord, una an es Cap de Ses Salines, al sud de Mallorca, amb setze persones (cinc menors); cinc a Eivissa i Formentera amb seixanta-tres persones procedents d’Algèria; i una altra amb una dotzena d’immigrants a Biniancolla, Menorca.
És lamentable que s’Unió Europea estigui desapareguda en es control de ses seues fronteres marítimes. Deia Albert Camus que «el bienestar de las personas en particular siempre ha sido la coartada de los tiranos». Uns i altres s’estan comportant com autèntics tirans. Salvini saltant-se sa llei i ses convencions internacionals, Sánchez fent populisme d’una tragèdia humanitària i s’Unió Europea mirant cap a una altra banda mentres ses costes des Mediterrani s’umplen d’ànimes desesperançades, moltes d’elles ja sense vida. Uns i altres haurien de centrar-se en es vertader problema: combatre ses màfies de tràfic il·legal de persones, i deixar-se d’històries.
