Cinquanta-dos diputats francesos firmaven diumenge una tribuna a «Le Journal Du Dimanche» denunciant una hipotètica «repressió» d’Espanya contra es polítics secessionistes catalans en presó preventiva pes cop d’estat de s’1 d’octubre. «Queremos manifestar nuestra preocupación y nuestra reprobación ante lo que nos parece un ataque a las libertades fundamentales y al ejercicio de la democracia” apel·lant a un “apaciguamiento de las tensiones y al fin de las medidas arbitrarias que afectan a los elegidos mediante sufragio universal». «El respeto a las reglas institucionales es una cosa, pero consideramos que el debate político no debería resolverse mediante la represión, los ataques a los derechos de las personas o por una forma de delito de opinión».
Diuen es firmants que no pretenen immiscuir-se en es «debat» sobre «s’Estatut de Catalunya i es futur d’Espanya». Però per no voler posar-se en camies d’onze vares, s’hi han fotut de peus de bolla i cosa més. No sé si se li pot dir tribuna -manifest, de cap de ses maneres- a dos paràgrafs carregats de disbarats i que demostren un profund desconeixement de sa situació política a Catalunya i a Espanya en general per part dets assemblearis francesos. Només es fet que es nostros vesins comunitaris se pensin que existeix un debat sobre s’Estatut, quan sa pròpia Generalitat des fugat de sa justícia, Carles Puigdemont, va ser sa qui se va carregar s’Estatut d’Autonomia i s’autogovern català amb una Declaració Unilateral d’Independència de vuit segons posa de manifest s’extrem d’ignorància on se troben es diputats de La France.
Lo que sí sé és que tot s’entén quan un veu que es firmants d’aquesta patranya són es neocomunistes de La France insoumise, nacionalistes corsos i qualque socialista rebotat. Ses reaccions no s’han fet esperar, com sa des ministre d’Exteriors, Josep Borrell. Però sa més bona ha estat sa de Manuel Valls, exPrimer Ministre de França: «Irresponsables e ignorantes. España es un Estado de derecho y su justicia es independiente. No hay presos políticos ni represión. España es una gran democracia que se defiende frente a los que no respetan la Constitución y que quieren separar Cataluña del resto de España».
Es diputats d’esquerra radical de «La République» no s’enteren de sa pel·lícula. Per açò es firmants de sa tribuna secessionista no representen ni es 10% de s’Assemblea Nacional, que compta amb 577 membres electes. A Espanya no hi ha presos polítics. A Espanya no se persegueix a ningú per ses seues idees polítiques, ni tampoc per ses opinions. Si fos així, es bufó d’en Gabriel Rufían no seria diputat en es Congrés on pot fer obertament es seus discursos separatistes i anticonstitucionals mentres ets espanyols li pagam un suculent sou de més de 85.000€. Si ses opinions polítiques fossin perseguides a Espanya, Quim Torra no seria president de sa Generalitat de Catalunya després d’haver afirmat que es catalans que rallen castellà són «carroñeros, víboras, hienas, bestias con forma humana».
Com explica Víctor Gómez a «El Español», es Tribunal Suprem no està jutjant ni perseguint ses idees polítiques de ningú, sinó es complot de sa Generalitat de Catalunya contra la resta de s’Estat, una ruptura de sa legalitat vigent que significa desemparar i privar a millons de ciutadans de sa nacionalitat espanyola, sa llei, que és precisament lo que garanteix es drets i ses llibertats dets individus davant ets abusos des poder.
Es dia en què Còrsega o Perpinyà tenguin s’autonomia i s’autogovern de Catalunya o Balears, s’extrema esquerra francesa podrà donar qualque lliçó a Espanya. O es dia en què s’occità, es rossellonès o es cors tenguin a França es mateix estatus que tenen es català, es gallec o s’euskera a Espanya. Mentrestant, taisez-vous, séparatistes.
