Tots som més que la nostra professió però molta gent ens identifica per la feina. Record quan vaig acabar els estudis universitaris i vaig tornar a Ciutadella, molts dematins trobava l’amo en Joan de s’Hort d’en Vigo, que dins d’un carro amb bístia duia la llet a ca na Ninyà i em saludava: «Bon dia piriodista!» Accentuava fort la primera «i» fins que jo tenia la sensació que era una forma irònica de veure l’ofici. Més tard vaig poder comprovar quanta raó tenia, perquè els missatgers sempre estem a la diana.
Ara que comença un nou curs és interessant comprovar com hi ha més de 1.300 joves a Menorca que es preparen per a exercir una professió a través de la formació professional. Són uns 400 més dels que estudien batxillerat. Podem dir que la formació professional ha deixat de ser la germana pobre de l’ensenyament? Abans es deia que agafaven aquest camí els que no treien nota per anar a la universitat, que era el destí natural d’un estudiant mig bo.
La professió és personal però el seu exercici té una repercussió social i pública. Així es pot deduir que Menorca necessita bons professionals. S’ajusta l’oferta d’FP a les necessitats i potencialitats de l’economia menorquina? Sembla que no massa. Molts estudiants no poden accedir als cicles que demanen, hi ha itineraris que no els permeten seguir un grau mitjà i que després pugui continuar amb un grau superior. Així ho explica avui la directora dels IES Maria Josep Rebassa. Avisa que molts alumnes es matriculen a segones o terceres opcions que no volien estudiar o a batxillerat, per acabar renunciant als estudis. Altres no poden fer les pràctiques a les empreses perquè no hi ha prou places.
La universitat alimenta a qui sent el plaer pel coneixement però sovint no desvetlla un futur laboral atractiu. La formació per exercir una professió té un horitzó més clar, però s’han de posar els mitjans per respondre a les demandes i millorar la qualitat. Aquest sí que podria ser un objectiu estratègic de l’economia local.
