Setembre, el mes que acaba de començar i que ens du de cap a la tardor, és el més violent, vigorós, vital i excitant de tots els mesos que formen la corrua de l’any.
La majoria d’animals -aquí manllevam els humans que tenen uns cicles biològics diferents- han criat durant finals de primavera i principis d’estiu i projecten els seus descendents cap al cor de la naturalesa que els acull amb certa indiferència, cobdícia i, sobretot, una absència absoluta de compassió. Les persones també contribuïm a aquesta pulsió de vida i mort i destrucció. Dins les piscines de les luxoses i ampul·loses urbanitzacions hi van a beure els tudons. Observen l’aigua amb precaució i, com que no poden arribar a la superfície de la piscina degut al seu cos de la mida una mica més grossa que un colom, posen les seves potes vermelles damunt l’escala i es juguen la vida per assaciar-la. No perceben de ben segur els diminuts cadàvers dels dragons acabats de néixer dins els forats de les parets o al mateix subsòl i que han cercat inexperts la gran bassa il·luminada durant la nit. És un espectacle de setembre sanguinari i d’una mortaldat que fa esfereir. Quan treus els seus cossets flotants de l’aigua amb el salabre i els diposites respectuós damunt una llosa de cot són presa instantània de les formigues argentines que foraden amb les petites mordales la panxa inflada de l’animal per absorbir-ne l’aigua que l’ha ofegat.
Matèria i fluids per alimentar l’exèrcit dels vius.
S’ho miren des de les alçades els menjamosques grisos? Les formigues no formen part dels seus alats i aeris objectius. S’alimenten de l’aire i de la multitud d’insectes que voleien durant el dia i durant les fràgils franges indecises que separen el dia de la nit. Tampoc en fan molt de cas els abellerols, parents multicolors dels capçots i d’alimentació apivora (és a dir, menja abelles, vespes, borinots, entre d’altres insectes). La seva dansa en el cel de setembre és plàstica i un dels espectacles més al·lucinants i bells d’aquest mes de l’any menorquí que ens allunya de l’estiu. Es reuneixen en punts concrets del cel -damunt les depuradores municipals descobertes, damunt les basses naturals, damunt les casetes d’abelles concentrades en un punt del territori pels apicultors- i cacen al vol fent cabrioles com si nedessin i tallessin l’aire amb el bec llarg. Tal vegada donam massa importància al paisatge de Menorca i en donam poc als espectacles com la magnífica dansa dels abellerols que hi tenen lloc. M’estaria hores contemplant la dansa d’aquests vistosos coraciformes que es reuneixen en un punt concret del cel després d’haver criat als talussos d’arena de Son Bou o d’altres arenals o platges agafant forces i preparant-se per fer el seu viatge que els retornarà a l’Àfrica. Però no som prou ingenu de fixar-me que el motiu del reagrupament i de la dansa ritual és aprovisionar-se d’insectes variats i agafar prou nutrients que els permeti travessar la mar que ens separa de l’Àfrica amb les reserves plenes. Moriran centenars d’abelles, de vespres i d’espiadimonis perquè els bells abellerols de cant vigorós i colors exòtics puguin tornar a la seva segona casa (perquè, segons els raonaments juganers de Txékhov, els abellerols migradors que passen les estacions càlides a Menorca són menorquins perquè crien aquí i aquí han nascut els seus descendents) situada al continent africà.
Tampoc no veuran, perquè no formen part dels seus objectius gastronòmics, els verderols o les cirvioles que també fan les seves migracions a la recerca d’aliment i que neden en bancs nombrosos que atrauen l’atenció de depredadors de la mar i dels pescadors que els pescaran amb les seves arts d’arrossegament que simulen un peixet petit del color dels abellerols i que, per aquestes terres, reben el nom de curricà (en anglès trolling). Depredadors encegats per una hipotètica víctima que en realitat és un peixet de plàstic o metall envoltat d’hams que, els més voraços i inexperts, es clavaran a la boca i, en uns instants, agonitzaran damunt la coberta de la barca. Els deuen mirar amb compassió els raors enterrats en el seu fons arenós? Si ho fan és que van errats perquè, durant el mes de setembre s’ha acabat la veda i centenars de pescadors menorquins afeccionats s’han llançat a la pesca d’aquest peix semblant a l’abellerol en els seus colors fantàstics atrets pels preus elevadíssims que assoleix en el nostre mercat preus similars als de la nostra llagosta i atrets també per la seva carn fina i saborosa.
Tal vegada, una pescada de raors des de la barca, serà la darrera experiència marítima que faran els estudiants que partiran cap al continent -la majoria cap a Barcelona- per iniciar els seus estudis o per continuar-los. La por, l’excitació d’una nova i bella aventura, la nostàlgia o l’enyor els acompanyaran en aquest setembre que conté en els seus dies el vigor del mes més excitant de l’any a parer d’aquest modest escriptor.
SETEMBRE. Novè mes de l’any en el calendari gregorià. Té 30 dies. El nom li ve d’haver estat el setè mes del primitiu calendari romà. Segons una creença vulgar conservada per la cultura popular, entre la Mare de Déu d’Agost i la de Setembre els infants estan en perill de morir, perquè una de les dues se’ls emporta; en haver passat la Mare de Déu de Setembre, les mares ja poden estar tranquil·les.
