Època de muda

Impressions turístiques i aigües verdes

|

Valorar:

L'estadística és tan antiga com les estructures socials. Serveix per a recopilar dades, interpretar-les i donar-les a conèixer. Diuen que ja ho practicaven els xinesos i els egipcis fa milers d’anys. A Menorca, és una disciplina que es veu que costa d’aplicar. Aquí encara ens movem per impressions. I com que sempre tenim la impressió que la temporada turística va o anirà malament, les aigües ens tornen verdes.

El procés es segueix anualment com un mantra. A principis d’any, comencen les notícies advertint que enguany la temporada turística sembla que anirà fluixa. Que altres destinacions seran una competència dura, que els creuers baixaran, que s’entreveu una nova recessió, que les conjuntures internacionals seran desfavorables.

Comença la temporada i es publica una enquesta de «percepció». Inevitablement, la meitat de les empreses declaren que guanyen manco que els altres anys, que està sent molt difícil. Els titulars es repeteixen. Deu ser allò de «good news, no news». No passaria res si no fos perquè el discurs s’acaba imposant en les decisions estratègiques.

Perquè quan es passa de la percepció a la realitat, es constata que de cada any ve més gent. Les estadístiques que es fan des de fa temps mostren la tendència claríssima al creixement turístic. De les 160.000 persones del mes d’agost de fa vint anys, a les més de 220.000 de l’any passat. Sense cap indici d’aturar-se.

Continuem amb els nombres reals. El gener de 2019 ha tingut un rècord històric de passatgers a l’Aeroport de Menorca. Entre el març i el juny d’enguany hi hagut un creixement del 92 per cent. Ha estat el juny amb més passatgers de la història. També ha estat el juliol amb més passatgers de la història. Llavors, per què ens deixam endur per les impressions i no per les dades?

Ja està clar que hi deu haver empreses que els va millor i d’altres que els va pitjor. Mai han funcionat tots els negocis a l’hora. Hi ha moments històrics (recordem la invasió de botigues de vídeos, o de locutoris), hi ha canvis en el comportament turístic (els turistes no es volen sentir turistes), hi ha competència de nous establiments que obren a prop dels existents, hi ha les compres per internet...

Els big data actuals permeten aplicacions perquè la gent pugui saber quins restaurants són els més visitats per la població local. Hi ha força plataformes per mirar els comentaris dels clients a comerços, hotels i tota casta de negocis. En resum, el món actual es mou ràpid i cal saber-se adaptar. No tot depèn de la promoció turística.

Però tenim una certa cultura d’addicció al creixement permanent. Durant molts anys, les escoles de negocis han assumit el dogma que diu que o creixes o et mors. Per això no en tenim prou mai. I aquesta construcció mental que ens hem fet els humans no troba una correspondència amb la natura, on les coses tenen límits.

Hem vist molt recentment com les patronals hoteleres han protestat perquè consideraven que no es feia prou promoció pública de l’oferta turística d’estiu (aquest moment on passam de les 220.000 persones a l’agost). Sembla que han aconseguit marcar de nou el ritme. Algú ho deu celebrar, però les aigües de bany tornen verdes.

Diuen que és perquè hi ha algues, però les algues són la conseqüència, no la causa. Les algues apareixen per un excés de nutrients, que poden venir de les aigües fecals que es filtren de les cases sense clavegueram, de les depuradores que ja no donen prou de si, o dels torrents propers que reben també aigües depurades o excés d’adobs d’agricultura intensiva.

Si et dones un cop fort, et sortirà un cop blau, un hematoma al cos. Tothom entén la causa i l’efecte. Si cada any passa més gent per l’Illa, és evident que es generen més aigües residuals que, en un moment o d’altre, arriben al mar.

I el mar, al contrari que l’economia inventada pels humans, té una capacitat limitada. Si hi enviam més nutrients que abans, surten unes algues (i molts altres organismes més petits) que ho aprofiten. I canvien el color de les aigües. I la gent ho comenta a les xarxes socials i les platges es buiden.

Què diuen les dades? Que en vuit anys hem perdut 14 punts en qualitat de les aigües de bany, segons les analítiques periòdiques. Si ens hem de moure per percepcions, alguns tenim la impressió que la cosa no va bé.