De rebot

Desigualtats

|

Valorar:

La diferència de rendes a Menorca arriba a les cotes més altes a Maó, on s’eleva al 66 per cent, mentre que la menor distància entre ingressos familiars es detecta a Ferreries, on just arriba a un 9 per cent. El diari MENORCA de diumenge passat en duia les dades, recollides del CIS. Les ciutats amb major percentatge de població són les que mostren l’índex de desigualtats més alt. A Ciutadella, hi ha el percentatge més gran de població que viu a llars que disposen de menys de 10.000 euros anuals, un 24’7 per cent. Una de cada quatre llars ofereix aquesta situació. Amb menys de 5.000 euros per any, el 6’7 per cent a Maó i el 6’3 per cent a Ciutadella. Hi ha precarietats i açò afecta, sens dubte, la cohesió social.

A Madrid i a Barcelona aquesta distància arriba al 160 per cent. Cent més que aquí! Cap motiu, però, per al conformisme. La reducció d’aquestes distàncies garantirà una major igualtat i, per extensió, una cohesió social millor, absolutament desitjable per a la pau i la convivència entre persones. No oblidem que si la diferència entre els benestants i els qui no ho són tant (o gens) és poca, la irritació dels perjudicats no serà tan grossa com la que genera una societat en què menys del 10 per cent de la població disposa de més del 90 per cent dels recursos.

No és estrany que els privilegiats sacralitzin el sistema que els afavoreix, amb una obsessió malaltissa per la propietat privada, l’evasió fiscal o la supressió d’impostos. Saben que les dues darreres pretensions, si esdevenen conductes, són delictives, i tanmateix, quan alguns ‘patriotes’ espanyols invoquen la Constitució com a text sagrat intocable, se n’obliden. Llegeixen l’article 33 i es queden en el punt 1del dret a la propietat privada. Si arribassin al 33.2 veurien que aquesta no dona carta blanca per usar i abusar de les propietats, com succeïa en el dret romà o en el codi napoleònic; sinó que unes certes limitacions es deriven de la funció social que la propietat té, amb la finalitat de protegir els recursos que són de tots, perquè són bàsics per a la vida. Així que quan un propietari vol afectar un bé social, posem per exemple una àrea natural declarada d’especial interès, no li ho poden aprovar, desoint informes tècnics preceptius uns polítics, eventuals administradors que en el seu dia van jurar o prometre, complir i fer complir la llei, que és igual per a tots (?).