Un dels debats permanents a totes les illes d’aquest arxipèlag és la dimensió que convé donar al creixement urbanístic, especialment a la zona del litoral. El segle XXI requereix polítiques que racionalitzin el desgavell del darrer quart del segle anterior. Menorca ha fet algunes passes significatives, però encara estem enfora de tenir un territori planificat de manera racional.
La nostra illa va començar a entrar en la transformació territorial derivada del fenomen turístic als anys seixanta. Cala en Porter, Punta Prima, s’Algar, Santandria o Sant Tomàs serien alguns dels llocs on es va iniciar la construcció d’hotels.
La dècada dels setanta va continuar per la mateixa senda. Cala Blanca, Cala Galdana, Biniancolla, Arenal d’en Castell, Son Bou, Cala en Bosc, Albufera des Grau... És el moment on sorgeixen les primeres reaccions socials de protesta, encara sense democràcia. D’allà naixeria el GOB.
Al llarg dels vuitanta, seguia la construcció amb hotels i força apartaments i xalets vora la costa a es Canutells, Son Parc, Cala Blanca, Son Xoriguer i d’altres. Però la societat civil més organitzada i la polèmica permanent que ja s’havia encetat a l’entorn menorquí, ajudaria a frenar molts altres intents a Algendar, Trebalúger, Atalis, Binigaus, Binimel·là, Llucalari, etc.
L’ordenació territorial, abans i ara, és una de les decisions que el marc legislatiu atorga a les administracions públiques, que més pressions de tot tipus origina. Qualsevol terreny pot augmentar espectacularment de preu en funció del grau d’aprofitament urbanístic que se li doni. Això genera un continuat de visites a despatxos i es troba a l’origen que la nostra comunitat autònoma hagi patit molts de casos de corrupció.
La força que han tingut alguns promotors dins les institucions públiques ha escrit alguns capítols significatius, com ara que l’ampliació del camp de golf de Son Parc es fes per Decret d’Alcaldia, just després de celebrar-se les eleccions de juny de 1999, en els dies de tràmit entre l’equip de govern que surt i el que entra. S’havia de deixar ben fermat.
Efectivament, a la darrera part del segle XX, encara sense lleis ambientals, cada vegada que es revisava un planejament municipal, sorgia una nova urbanització. El resultat de sumar les expectatives de tots els municipis era un vertader disbarat.
El Pla Territorial Insular de 2003 va haver d’abordar de manera significativa aquest repte. Es van eliminar devers 60.000 places turístiques. Però n’hi van quedar moltes altres, que jurídicament no eren tan fàcils d’abordar. Avui, quan la gran recessió de 2008 ja no té tant d’efecte en els mercats, s’estan posant de nou en marxa creixements urbanístics molt grans.
A la mateixa urbanització de Son Parc, fa uns mesos que les excavadores estan trinxant zones forestals per a construir-hi 4 hotels, 490 xalets, una residència esportiva i un centre comercial. Centenars de xalets es poden construir també a Coves Noves, a Torre-solí, a la costa de Sant Lluís...
L’ombra de les desmesurades planificacions del segle XX és encara molt llarga. Pot transformar gran quantitat de territori menorquí sense que la gent s’ho imagini i pot incrementar de manera suïcida l’oferta d’allotjament lligat al sol i platja, que és el que es concentra quan l’Illa ja es troba massificada.
L’ordenació territorial de Menorca s’ha de modernitzar. Eliminant i dificultant el creixement urbanístic que ja no respon a l’interès general. Planificant la molt necessària transició energètica cap a les renovables. Marcant estratègicament les directrius per a poder recuperar els aqüífers d’aigua dolça. Fixant les bases per a un futur digne d’aquesta illa que tant ha treballat per a conservar-se.
El progrés, de cada vegada més, fuig del ciment i el petroli i s’apropa a noves maneres de conviure amb el planeta. Aquests dies s’està veient un clam mundial de la ciutadania per tal que s’abordi de manera seriosa el canvi climàtic accelerat que estem patint. És bo sumar-se a les veus de la resta del món, i és imprescindible fer els deures a nivell local.
El divendres 27, hi ha convocada una aturada (mínim de 15 minuts, a les 12 h) i una manifestació a les 19 h a la Plaça Esplanada. A favor del clima.
En una societat intel·ligent, aquestes crides haurien de ser transversals. Perquè tothom té fills, nets o parents joves, que es poden trobar amb escenaris francament difícils de superar. Costa d’entendre que no es reaccioni quan les dades científiques estan a l’abast.
Ara és el moment de reconduir-ho. No li fallis al clima. No li fallis als teus.
