El Teatre des Born es va tancar el mes de març de 2006, després d’un ensurt amb el quadre elèctric. No era estrany, quan plovia les parets quedaven abeurades, una instal·lació elèctrica vella, sense alarma, ni sistema de prevenció d’incendis. L’informe del cap de bombers, Joan Gorries, era concloent: el teatre obert era un perill. El regidor de Cultura, Avel·lí Casasnovas, va veure clar que s’havia de tancar «per un o dos mesos». No s’haurà tornat a obrir fins que el 20 de març de l’any que ve, 14 anys després, s’aixequi el teló, que en aquest cas no serà d’amiant, com llavors.
Des de la nefasta reforma de l’any 1990, dissenyada per l’estudi d’arquitectura Martorell-Bohigas-McKay, poc manteniment s’hi havia fet. El Cercle Artístic, que tenia concedida la gestió fins al 2007, tres anys abans ja va renunciar per causa del mal estat.
El teatre estava abocat al tancament, un fet increïble quan es veu l’activitat que acollia. No només s’hi representava «Foc i fum» i «Un senyor damunt un ruc», sinó que hi passaven obres de Shakespare, Lorca, «Las guerras de nuestros antepasados» de Delibes, pocs mesos abans de tancar, o «El mètode Grönholm» de Jordi Galceran. Joan Pons havia rebut la distinció de Doctor Honoris Causa a l’escenari del teatre. S’havia estrenat «La patera» de Juan Pablo Vallejo, el 2004, el mateix any que el Premi Born es presentava a Madrid.
El Teatre des Born era un espai ple de vida, fins que el dia 1 de febrer de 2006 es va decidir el seu tancament, que es feia efectiu un mes més tard.
Gràcies al Cercle Artístic, a les persones compromeses amb aquesta entitat, el premi que porta el nom del teatre ha continuat viu, esperant un dia retrobar-se amb el seu escenari natural. No serà possible el pròxim dia 26 d’octubre, però ho ha de ser l’any que ve.
El nou Teatre des Born necessita no repetir la seva història i ocupar el paper protagonista que va perdre fa 14 anys i ser tan important per a Ciutadella com el Teatre Principal ho és per a Maó.
