De rebot

Hipocresia

|

Valorar:

En l’origen grec de la paraula hipocresia trobam la preposició hipo- ‘per davall de’ i crisis ‘separació, decisió, interpretació, procés, càstig’...; es pot entendre pel verb hipocrínomai, ‘respondre’ i també ‘representar davall una disfressa’. L’hipòcrita és, doncs, ‘el que respon sota màscara en el teatre’ i, per extensió, ‘comediant’. De vegades, l’etimologia d’un mot és prou explícita del significat que hom li vol donar. En la farsa diària, on la política espanyola ha anat a raure, no hi manquen actors impostats i grans comediants, altrament dits hipòcrites. En podríem esmentar molts, però avui parlem-ne d’un...

M’arriba la piulada d’un twitter molt rellevant: (@sanchezcastejon); sí, Pedro, el president en funcions del govern espanyol. Hi diu: «Hace 100 años, el 1 de octubre de 1919 España fue el primer país europeo en aprobar la jornada laboral de 8 horas tras la huelga de La Canadiense. Una de las grandes conquistas sociales que fue posible gracias a la determinación y la lucha de la clase trabajadora». Breu, un twit no fa per més. Segur que ell ho ha escrit? Voldria que no fos ver! I tanmateix, ha merescut alguna «repiulada» memorable, com la que, felicitant-lo per l’acudit de celebrar aquella fita històrica de la classe obrera, no s’està de rescatar de l’oblit presidencial coses que, sense adoctrinaments, no passarien per malla.

La de La Canadenca va ser una vaga a una fàbrica catalana, a Barcelona, que va ser declarada il·legal i durament reprimida pel govern de la monarquia espanyola, que tornam a tenir avui. Va tancar a la presó els líders de la revolta. Milers de ciutadans van omplir els carrers de Barcelona en una protesta continuada durant mesos -açò que avui en espanyol s’anomena «delito de rebeldía y actos tumultuarios»- per exigir l’alliberament dels presos, que, ves per on, consideraven presos polítics.

Heus aquí que les classes populars catalanes, amb la seva desobediència civil, va aconseguir una millora social i democràtica importantíssima.

La resolució d’aquell conflicte va succeir un 1-O, el mateix dia que, 98 anys després, 2.230.000 persones, entre les quals segur que hi havia nets d’aquella gent obrera, van sortir a votar per exercir el dret d’autodeterminació de Catalunya, un dret per cert que el PSC-PSOE deia defensar fins fa pocs anys.

Qui parla d’aplicar el 155 a Catalunya i estén l’ombra de terrorisme sobre una ciutadania que lluita pacíficament per la defensa d’uns drets essencials, queda clar a quina banda s’hauria decantat ara fa un segle.