Quatre reflexions en forma de titulars: 1. El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones. 2. La dura vida diària amb la malaltia. 3. Les persones que estimem. 4. L’ajuda associativa.
Hi he dedicat uns dies, amb motiu del Dia Internacional del Càncer de Mama i de la campanya nacional que s’ha posat en marxa: #AbrazosPorElCáncerDeMama, que té per objectiu fer visible la malaltia fent-se una foto abraçant qualcú, i publicant-la a les xarxes amb el hashtag de referència. Sempre he pensat que la solidaritat està feta de la suma de petites peces, i que cada gest i cada paraula suma. Proveu d’estrènyer. Un contacte que es transforma en un regal tendre i divertit, carregat de somriures i bromes. La connexió física sempre és font de confort, i nosaltres -les dones- som vertaderes protagonistes en la relació amb les altres dones.
La fotografia em va conduir a distintes consideracions. I vaig entendre el xoc, les proves, les intervencions, el tractament. Després vaig concloure que més enllà de la gent propera, l’associació rosa lidera la comprensió i enriqueix el sentiment de mútua utilitat. L’entitat ha format un grup d’ajuda que intercanvia experiències, informacions, recursos, i que continua proporcionant benestar a moltes d’altres persones que són diagnosticades diàriament.
Les dones d’Alba són un corrent de força vital. Segurament, perquè es nodreixen d’elles mateixes, fins i tot, de l’herència de les que ja no hi són.
