Llegeixo a la Vikipèdia que abans del segle XIX, els simbols que s’empraven per identificar els serveis mèdics de les forces armades variaven en funció del país d’origen i, per tant, l’assistència que es donava a les víctimes d’una guerra poques vegades es respectava. Va ser gràcies a les propostes del suís Henry Dunant, fundador de la Creu Roja, que va quedar definit un emblema universal d’una creu de color vermell damunt fons blanc, per a tots els països. Com que l’objectiu era demostrar la neutralitat dels serveis mèdics i la protecció de la que gaudien, es va escollir aquesta bandera, invertint els colors de la pròpia bandera suïssa.
Tota aquesta història l’explico perquè als punts de socorrisme de Menorca hi regna una certa disbauxa. Poso dos exemples que m’he trobat aquest estiu i que no deixen de ser curiosos. El primer i el més habitual, emprar la bandera suïssa amb la creu de color blanc sobre fons vermell com passa a la platja des Grau, un error de manual per allò que tot s’assembla.
El segon exemple fa referència als casos més divertits on la bandera que oneja al punt de socors, guarda una certa parentela amb la que tocaria però queden molt més lluny d’encertar-la. És el cas de la platja de Sant Tomàs, on oneja la bandera de Dinamarca en un format retallat que té una creu blanca prima amb el fons és vermell. El que em falta esbrinar és si hi ha intencions patriòtiques en aquest moviment anòmal de símbols als punts de socorrisme.
