Diumenge passat va tenir lloc a sa nostra illa una ruta motera en contra de ses actuals polítiques de seguretat vial. Uns cent seixanta motoristes van sortir de Ciutadella per recórrer Ferreries, Es Mercadal, Alaior i acabar a sa Plaça Biosfera de Mahó. Sa reivindicació des motoristes menorquins coincidia amb ses marxes convocades a més de vint-i-cinc ciutats d’Espanya. A nivell insular, es motoristes denuncien (també) es mal estat de sa carretera general, com és es cas des tram entre Ferreries i Es Migjorn Gran, o entre Mercadal i Ferreries.
Sa llàstima és que sa marxa en defensa d’una millor seguretat vial en benefici de tots es menorquins ha passat completament desapercebuda per mor d’una altra, respectable, però no tan honorable; sa marxa contra sa sentència des cop d’estat de s’1 d’octubre de 2017 des secessionisme català. Bensenes, es suposat malestar contra sa sentència des Tribunal Suprem és més fals que un euro de plàstic. És s’excusa necessària per sortir as carrer i armar es pollastre. Però no se la creuen ni ells. Bàsicament perquè ses competències penitenciàries estan cedides a sa Generalitat de Catalunya, i Quim Torra ja va informar la setmana passada que tramitarà sa sortida de presó de Lledoners des polítics condemnats per sedició i malversació a sa primera de canvi. Concretament, just després de ses eleccions. En poques paraules, que mos han pres es pèl a tots i que es polítics presos per donar un cop a sa democràcia espanyola es menjaran es torró a ca seua.
Sa marxa catalanista, emulant ses de la setmana passada a Catalunya en un exercici d’habitual originalitat, estava autorisada per sa Direcció Insular de s’Estat i es manifestants van ser en tot moment escoltats per ses malvades forces d’ocupació, perdó, per sa Guàrdia Civil. Es xou va ser a s’altura de Rafal Rubí, quan es manifestants van decidir, en contra de lo que permet sa llei -nihil novi-, ocupar es dos carrils de sa carretera general i tallar sa circulació durant més de deu minuts.
No deixa de ser curiós que es manifestants d’una marxa que duu per lema «Marxa per la llibertat» decidesquin violar sa llibertat de circulació de tots es menorquins i obligassin a moltíssimes persones a quedar segrestades enmig de sa carretera, arribant tard an es seus destins. Ets organisadors d’aquesta marxa s’enfronten ara a una sanció que pot anar des 30.000 euros si es considera greu fins as 600.000 euros si es considera de grau major. Cosa que està per veure, clar.
Sa Delegació des Govern central a Menorca hauria de prendre mesures contra aquesta perillosa actuació. Es dret a sa llibertat d’expressió no se pot aplicar mai en perjudici des drets bàsics de sa majoria de ses persones. Tallar s’única via de comunicació entre ses poblacions de Menorca, sa carretera que duu a s’aeroport i a s’únic hospital que pot atendre ses urgències més greus des menorquins no hauria de sortir de franc.
És molt senzill. ¿Qualcú va veure diumenge es motoristes a 100km/h damunt sa vorera a sa Contramurada o dalt es Passeig des Born entre sa gent? Idò tampoc es vianants tenim dret a ocupar sa carretera i retenir a centenars de persones dins es seus vehicles contra sa seua voluntat. ¿Qui són vuitanta separatistes mal comptats i un ca per tallar sa carretera de tots es menorquins? Açò no és defensar sa llibertat. Açò és fer es paperot.
