No sé si és el canvi climàtic, la reserva de biosfera o la desestacionalització però cada any apareixen abans els torrons al supermercat que no pas els bolets al bosc.
Quan encara tinc dubtes si he d’estojar el banyador i no m’he refet del canvi horari, em topo de morros amb els Suchard, Xixona i companyia com si realment no haguessin acabat de desaparèixer mai.
Voleu dir que cal avançar tant les coses al calendari? Això només fa que augmentar la sensació que els anys passen volant, que el temps s’escola entre els dits perquè de l’estiu passem gairebé al Nadal sense entendre massa ni com ni quan. I a sobre, que l’hivern es farà llarg.
Per cert, parlant d’hivern, em confirmen que com a mínim, dos hotels d’interior de Maó d’aquests que han obert fa no massa, no obriran aquest hivern i que ja tornaran a treure al nas a l’abril. Una llàstima que a la oferta d’allotjaments boutique de ciutat no els hi surtin els números per fer que la temporada baixa no sembli tant gèlida.
Hem de seguir fent esforços perquè això no passi i potser no tant sols en turisme sinó també a nivell industrial, empenyent sectors que podrien ser estratègics a l’hivern com el nàutic, amb un port de Maó ideal per a manteniments i reparacions de grans embarcacions però que no som capaços de fer enlairar.
