L’any 2014 «Es Diari» titulava que la multiplicació era per quatre. Ara ja és per deu. Els bitllets d’avió de Nadal que ofereix Vueling tornen a ser notícia. Els directius de la companyia ho deuen justificar per l’oferta i la demanda o perquè és el que fa que la ruta, sigui rendible. Si no fos rendible, fa temps que no hi serien (els negocis que no guanyen, acaben tancant) però multiplicar per infinit, hauria de tenir un topall públic.
És veritat que no és monopoli perquè la ruta la pot competir qui vulgui però s’actua com si ho fos i veig molt lluny el miracle d’una tarifa plana que ens salvi a residents i no residents. Però, com fan els números les companyies aèries? Si miro quant val un avió, hi ha grans diferències entre emprar un o un altre. L’Airbus A320, que és model d’avió comercial que empra Vueling per enllaçar Menorca i Barcelona, amb una capacitat de 220 passatgers com a màxim, té un cost segons catàleg de l’any 2018 de 82,8 milions d’euros. En canvi, els CRJ de Bombardier que empra Air Nostrum, amb capacitat per a 70 a 100 passatgers, tenen un cost entre els 33,4 i els 40 milions d’euros. Els famosos ATR d’hèlices, que per exemple, la companyia Binter empra a les Canàries per fer els trajectes interilles, tenen un preu inferior als 20 milions d’euros.
Dissabte passat vam volar 30 persones de Barcelona a Maó al primer Vueling. Calia un avió tan gros?
