Escapada dissabte a Sant Lluís per poder visitar l’exposició que l’Associació per La Mar Viva té instal·lada al saló de plens de l’Ajuntament. Quan van ser a Maó, m’ho vaig perdre però ara tinc l'oportunitat d’anar-ho a veure.
La conversa i les explicacions d’en Carles Salord són realment enriquidores per poder prendre consciència del desastre que hem creat al mar i que no atura. Per sort, si hi posem voluntat, encara som a temps de fer alguna cosa.
D’entrada, qüestionar les nostres actituds d’embrutar el terra per sistema (papers, burilles de cigarro i un llarg etcètera de coses que es veuen pel carrer diàriament) i que acaben anant a parar moltes vegades al mar.
En Carlos em fa veure que darrere la feina voluntariosa de retirada de plàstics al mar i a la costa que porten fent des de 2017, han descobert que les empreses de neteja que paguem amb els nostres impostos, no fan la seva feina, incomplint el que marca el seu contracte, tal com ell mateix ho va fer saber a l’Administració. D’altra banda, en una Illa ventosa com la nostra, ni papereres ni contenidors de paper o plàstic tenen algun sistema que impedeixi que tot allò que llancem per un forat, acabi sortint per l’altre. Són coses fàcils de solucionar, em deia, posant tapadores a les papereres o cortines de tires a les entrades dels contenidors per evitar gratuïtament que la tramuntana o el mestral, remoguin el que hi hem llençat i ho facin volar fins a l’aigua. Hi ha molt per recollir però també per prevenir.
