Pedraules

Negre (459)

| |

Valorar:

Mariano Rajoy ha escrit un llibre. Hi ha ningú en aquest món que es cregui que Mariano Rajoy ha escrit un llibre? És incapaç d’articular dues frases seguides i ens hem d’empassar que ha tingut l’habilitat d’escriure un llibre de 384 pàgines? No s’ho creu ningú. Bé, tret d’aquells que també creuen que Galileu va dir que el «movimento siempre se acelera cuando se va a detener». No he llegit el llibre que no ha escrit Mariano Rajoy perquè és un fake. Si l’expresident del govern l’hagués escrit de veritat sense l’ajuda d’un negre literari (un negre literari és un escriptor professional que és contractat per escriure autobiografies, contes, articles o novel·les o altres obres en nom d’una altra persona; m’agrada més la denominació anglesa: ghostwriter, escriptor fantasma) començaria d’aquesta manera o d’una manera molt semblant: «En un lugar de la Bamba, del número del alcalde no quiero acordarme, no hace mucho tiempo, o sea, para que se me entienda, después del año 14 viene el 15, vivía un hombre dentro de un molino con forma de sobre y este hidalgo era yo con mucha panza, y dije, ¿no es verdad, Sancho?, que bajaría los impuestos y los estoy subiendo, y cuando me insinuaron de devolver el dinero que había guardado en la buchaca salté como una esponja y aseguré, lento y tranquilo como un galgo corredor: «Una cosa es ser solidario y otra es ser solidario a cambio de nada». ¿Y como me lo han pagado estos jamelgos? ¡Como si fuese un rocín flaco! ¡Ni a Hitler ni a Stalin les han nombrado personas non gratas en Pontevedra! Por cierto, ¿ustedes piensan antes de hablar o hablan tras pensar? Yo ya ni me acuerdo. Lo consultaré con el alcalde. Porque no olviden que es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde. ‘It’s very dificult’ todo esto. En el fondo somos sentimientos y tenemos seres humanos. Acércame el Marca, niño, que te doy. ¿Y Cristiano Ronaldo qué, otra vez Balón de Oro? Para bailar La Mancha / para bailar la Mancha / se necesita una poca de gracia».

Però no. El llibre «Una España mejor» comença així: «El 20 de noviembre de 2011 la victoria electoral del Partido Popular era algo incuestionable; acaso se podría haber dudado de su magnitud, però no de su signo». Hala! A pesar de la cançó tunejada de «La Bamba», per escriure un llibre en el segle XXI no es necessita tenir ni una mica de gràcia. Només doblers. Contractes un negre, un escriptor fantasma, i t’arriba a ca teva una capsa plena d’olorosos llibres acabats de sortir de la impremta que duen el teu nom escrit amb tinta fresca a la coberta i, fins i tot, en els casos més egocèntrics, el teu retrat.

ELS ESCRIPTORS som les persones amb més poder del món i tenim com a taló d’Aquil·les que ens venem per quatre xavos al major postor. Si fóssim conscients del nostre poder, els escriptors (poetes, narradors, assagistes...) guanyaríem tant com guanyen en l’actualitat Messi, Cristiano Ronaldo o Belén Esteban. Però com he dit, patim la síndrome d’Esaú, el fill d’Isaac que va vendre la seva primogenitura a Jacob a canvi de pa i d’un plat de llenties: «Viuràs lluny de la ufanor de la terra, lluny de la rosada que baixa del cel». Aquests som els escriptors. Consentim que farsants de l’escriptura s’apropiïn de les nostres dots, ens donin una coça al cul i estampin el seu nom als llibres que hem escrit a canvi d’una quantitat de doblers suficients per continuar menjant pa i llenties cada dia. M’encanta aquesta professió. És el millor ofici del món. Fins i tot m’encanta el seu cantó fantasma. Som els únics disposats a prostituir-nos per una misèria. Coneixeu cap negre musical? Coneixeu cap compositor que hagi compost una simfonia i que hagi deixat que se l’atribuís, a canvi d’una quantitat de diners estipulada, un rei, un polític o un mestre de casa? Es ve que no? El cas Milli Vanilli no val. O sabeu de cap artista que hagi pintat un quadre i que, a canvi de diners, hagi amagat la seva identitat per afavorir una persona adinerada? O un escultor? O un inventor? O un científic? N’hi ha pogut haver al llarg de la història però, a diferència dels llibres, no s’ha convertit en pràctica normalitzada i habitual.

Tornant al llibre que no ha escrit Mariano Rajoy. El negre literari assegura -i Mariano Rajoy en dona el consentiment i, per tant, ho corrobora- que la promesa de no aplicar el 155 a Catalunya si Puigdemont convocava eleccions era falsa. Per tant, segons el llibre, l’expresident del govern espanyol va mentir. Amb aquesta revelació deixa en ridícul tots els mitjancers -Santi Vila, Miquel Iceta, Iñigo Urkullu...- i reforça la figura de l’Honorable President de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, que no se’n va refiar i no va convocar les eleccions per aturar el 155. Ai, la meva àvia Maria assegurava amb la seva intel·ligència esmolada i polida, que s’agafa abans un mentider que a un coix. Eren uns altres temps i, aquesta expressió, ara resulta políticament incorrecta. Les mentides van emergint amb el pas del temps i fan més difícil la feina dels analistes polítics, dels opinadors. El proper dia 19 de desembre, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentenciarà sobre la immunitat de l’opositor al règim del 78 Oriol Junqueras. L’advocat general de la pròpia Unió ja va concloure que el vicepresident de la Generalitat de Catalunya derrocat havia d’haver estat reconegut com a eurodiputat a pesar de no haver pogut jurar la constitució. Els «hilillos de plastilina» s’acaben convertint en un dels majors desastres ecològics de la nostra història, ETA no és una gran nació i, la frase, «lo que nosotros hemos hecho es engañar a la gente» es converteix en profecia.