Ho recordaré la resta de la meva vida perquè va succeir el dia deu de novembre, jornada electoral a Espanya, i perquè va ser la primera vegada que em van perdre una maleta.
El vol VY3709 de la companyia Vueling Airlines que opera entre Menorca i Barcelona i que havia de sortir a les 18,35 anava ple com un cèrcol de pinxes. A la zona d’embarcament de l’aeroport de Maó ens van dividir en tres fileres. Em va tocar la filera nombre tres. Només duia una maleta de mà. Quan era dins el finger una hostessa em va aturar i em va agafar la maleta que va anar a parar a la bodega. La raó? Tots els compartiments estaven plens com un cèrcol de... pinxes. Vaig acomodar-me al meu seient i vaig tenir un viatge plàcid fins a Barcelona. La sorpresa desagradable va arribar quan esperava la maleta a la cinta transportadora. No va aparèixer. No vaig ser l’únic. Una parella que havia de fer camí fins a Viella, als Pirineus, també va veure com s’extraviava el seu equipatge durant un vol de poc més de mitja hora. Vaig fer la corresponent reclamació i em van dir que em mantindrien informat.
Havia passat tres dies meravellosos a l’Illa. Convidat per la competent associació gestora Es Far Cultural, havia assistit a la Fira del Llibre en Català de Menorca que s’havia celebrat al meu poble, a Ferreries. A més de la magnífica presentació de la novel·la «Arenal» per part del conseller de cultura i excel·lent escriptor Miquel Àngel Maria, havia aprofitat per fer un intercanvi d’experiències literàries amb el grup d’escriptura de Ciutadella comandat pel també extraordinari escriptor Joan Triay que havia tingut lloc a la biblioteca del Casino des Born.
Havia fet mal temps. Vent i pluja intermitent, encara que les prediccions meteorològiques anunciaven una major intensitat. Havia quedat davall la carpa de la plaça Espanya divendres a la tarda amb un equip d’IB3 encapçalat pel dinàmic periodista Carles Marquès. Els llibreters semblaven desanimats. Poca gent passejant entre les parades i fins i tot qualcuna gotera. Vam fer l’entrevista entre llibres i em vaig quedar pensant en els esforçats llibreters. Són una baula de transmissió entre l’escriptor, l’editor, el distribuïdor i el públic i, així com està el món avui en dia, fan una feina formidable. Els llibreters presents a la XV Fira del Llibre en Català de Menorca, davant aquell panorama dantesc, depriment, em van semblar uns herois. Un hurra per ells! Sa Llibreria de Ferreries -l’amfitriona-; vaDllibres, Juguettos i Llibreria Pau de Ciutadella; sa Llibreria Catòlica i sa Llibreria Catalana, Llibreria Jocs i Espai 14 de Maó.
Durant la presentació de la novel·la «Arenal» la carpa es va animar força però va ser ensoldemà quan va sortir el sol. Literalment. I metafòricament. Crec que la fira es va salvar i aprofit per demanar aquí que, durant les festes de Nadal i fins als Reis, comprau llibres, regalau llibres perquè els herois moderns han de ser recompensats. Comprau llibres i regalau llibres i feu-ho en aquests establiments de proximitat, de quilòmetre zero. I comprau i regalau llibres -en català, en castellà..., en la llengua que us sembli- d’autors també de proximitat, també de quilòmetre zero. I, per què no, comprau, regalau «Arenal» que és un llibre molt proper que transcorre a Menorca i que tracta de problemes menorquins, de problemes que ens són coneguts i que, si no els escrivim els menorquins, no ho farà ningú. D’altra banda, en Joan Aram n’estarà molt content, agraït. No sé per què molts lectors que l’han llegit m’han convertit en mitjancer amb aquest no gaire misteriós senyor relacionat amb els metalls. Guillem López Casasnovas («Un final trepidant»), Antoni Tudurí («Recoman honestament la lectura de la novel·la negra d’un tal Joan Aram»), Toni Gomila («Una novel·la? És un guió de cinema! Molt d’ofici, Joan! Enhorabona!»). Etcètera, etcètera. Les vostres amables i encoratjadores paraules han estat transmeses puntualment a l’interessat. Però no era de llibres que parlaven. Rallaven de maletes. O, com va titular molt encertadament en Jordi Puntí, de maletes perdudes. Bé, han passat 37 dies i la maleta no ha aparegut i no apareixerà mai. La companyia aèria, com a compensació, m’ha ingressat 210,67 euros! Déu meu! Si en roba i en llibres n’hi havia més de...! Puc recordar de memòria els llibres que havia comprat a la fira de Ferreries. «Espigolant» de Xec Riudavets, «Arèola» de Damià Rotger, «Dionís» d’Armand Escandell, «Del color dels ocells» de l’admirat i venerat Emili de Balanzó, «Manual de desobediència civil» de Mark i Paul Engler. La meva agència de viatges ha reclamat damunt la reclamació. Aconseguiré la quantitat que s’adequa al contingut de la maleta? No ho sé. Ja ho veurem. Us mantindré informats. L’abús de les companyies aèries és constant. Ens detenen o ens expulsen dels avions si rallam en menorquí, en català. Ens apugen els preus per Nadal. Hisenda controla la renda dels menorquins i, per tant, ens investiga, com va reconèixer el ministre Ábalos, si fem servir el descompte de resident. Els avions duen retards. Hi ha overbooking. I què fan els nostres representants polítics? Res. Estan enfeinats discutint del plus de residència dels mateixos polítics! La pròxima vegada que agafi un avió només duré una civadera, una bossa que el mateix Francesc de Borja Moll defineix com una taleca de pastor al seu llibre «El dialecte de Ciutadella».
Ah, aprofit també per convidar-vos a les darreres dues presentacions de la novel·la «Arenal» que tindran lloc el dia 27 de desembre a sa Llibreria Catòlica de Maó a les 19,30 i a vaDllibres de Ciutadella a les 12 hores del 28 de desembre. Totes dues presentacions les farà l’actriu de la mítica companyia de teatre Els Joglars Clara del Ruste. Un espectacle. Un show de dalt de tot per acabar l’any. Bon Nadal!
