Una de les meves darreres lectures ha estat «La mort del comanador», d’Haruki Murakami. Els dos toms seguits. Sumen més de 900 pàgines. Un repte per al termini de trenta dies que ofereix el préstec de la biblioteca, però assequible per als fans de l’autor japonès. Com sempre, difícil abandonar les seves captivadores històries. Un no pot evitar pensar que la publicació en dos toms és una estratègia comercial. Més funcional i dues vegades de passar per caixa. El darrer llibre que he llegit, per contra, és una obra totalment diferent, «Hindenburg», sobre els estralls de la violència més sàdica en les persones. Són 287 pàgines. Moltes en blanc. Transicions supèrflues entre capítols, a més d’un cós de lletra i un interlineat exagerats. La cadència en el canvi de pàgina és excessiva. Una altra estratègia comercial per arribar al gruix mínim que exigeix una novel·la i justificar així el preu habitual. Un artifici per aparentar més del que és.
Cafè, croissant i...
Menys fulls en blanc
04/01/20 0:00
También en Opinión
- Olas de casi 10 metros alteran las rutas marítimas en el arranque de Semana Santa
- Así son las nuevas motos de la Policía Local de Maó que han costado más de 25.000 euros
- Semana Santa en Menorca: estos son los horarios y recorridos de las procesiones pueblo a pueblo
- Crece la presión sobre las playas de Menorca: así se reparten los 31.500 bañistas en un día de verano
- Otro detenido por la pelea del puerto de Ciutadella en la que patearon la cara a un joven