No hi ha pitjor manera de sortir del forat que cavar cap endins. I sembla que és així com volen resoldre el conflicte català els anomenats poders de l’Estat. I qui són aquestes poders? Com en aquella famosa sèrie anglesa, és evident que no ho és el ministre. Ni el president. Són tots aquests organismes centrals, nomenats a dit, que cobren de l’estat i que es van posant medalles sense fer cap feina. Fins que sona l’alarma. L’alarma que potser perdran qualque privilegi.
I al moment s’estufen com un gripau. Tant si són part de la justícia, de l’exèrcit, del clero oficial o d’allò que sigui. Són el resultat de no haver fet net amb el règim de Franco. I semblen adormits fins al dia que amollen el seu verí. Viven còmodes i no volen que ningú vengui a canviar res, per molt que hagi guanyat les eleccions.
Si ja estaven prou enravenats contra el vot dels catalans, ara encara hi estan més contra el vot dels espanyols i amb la por que Podemos entri en el nou govern. Així que han decidit matar totes dues coses d’un sol tret. Ni democràcia, ni Constitució, ni lleis, ni drets humans no tenen cap valor per a ells. Són paraules que sempre estaran en contradicció amb l’Espanya que ells prediquen.
Des que va saltar el conflicte català, no s’han aturat de dir mentides. Van idear el nom de cop d’estat per explicar un referèndum que el Codi Penal ni castiga. Van mantenir durant dos anys l’acusació de rebel·lió per poder tenir tancats els dirigents catalans. Van tergiversar l’article 155 de la Constitució per poder cessar un president electe. Van silenciar milions de manifestants pacífics i van enfocar els pocs centenars que cremaven contenidors. I els van anomenar terroristes a tots plegats.
No tenen aturador. Si ja retorçaven les lleis espanyoles, ara reneguen de l’obediència que deven a les d’Europa. Per lluir i per cobrar sí que la volien, la Unió Europa, però per respectar-la, no. I els importa ben poc, perquè fora d’ella, els espanyols encara la passarien més magra, però ells anarien més grassos. Sense controls comunitaris, més negra seria la fosca que els empara.
I així és com ara un simple organisme administratiu com la Junta Electoral Central s’atreveix a cessar un president de la Generalitat -Torra- i retirar el nomenament d’un eurodiputat -Junqueras-, per més que entri en contradicció amb les ordres que ja ha donat la justícia europea. I per més que sigui un insult a qualsevol votant que cregui en la democràcia, tant si ha votat a aquests polítics com a qualsevol altre.
Però ells tenen un objectiu superior: indignar el catalans perquè aturin qualsevol diàleg i impedir així que PSOE i Podemos tenguin prou suport parlamentari per arribar a formar el govern que pretenen.
Si permetem que aquest personal continuï cavant endins, prest serà impossible veure la llum del cel. I Espanya estarà condemnada -una altra vegada- a tenir allò que ells tant desitgen: fer ranxo a part del món civilitzat. Amb una bandera ben grossa, açò sí.
