Joan F. López Casasnovas09/01/20 0:00
TW

Encara que hom no tengui formació jurídica, és un gust seguir els articles de Javier Pérez Royo. Rigorós, fonamenta el seu criteri en anàlisis dels fets, sense concessions a la improvisació o a la subjectivitat. El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla denuncia les perversions jurídiques dels togats que han instruït o sentenciat els esdeveniments de la tardor de 2017 a Catalunya. Ho fa d’ençà de setmanes, mesos si ens retrotreim al començament de la causa que ha duit a presó, amb condemnes desmesurades, sis membres del govern català (Oriol Junqueres, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Dolors Bassa), la presidenta del Parlament Carme Forcadell i els presidents de sengles associacions cíutadanes: Jordi Sànchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium Cultural). Ara el professor veu com li està donant la raó la justícia europea. Atenció: justícia igual d’espanyola que la dels tribunals estatals en virtut de la pertinença del regne d’Espanya a la UE.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Les sentències s’acaten en un Estat de dret; no és ver senyors supremacistes? Espanya s’hi declara constitucionalment, però a la pràctica, si ho miram bé, ens poden sobrevenir dubtes que ara mateix ho sigui. A l’Estat democràtic, la immunitat parlamentària és una exigència del principi constituïu d’aquesta forma política, afirma Pérez Royo, per al qual açò «és una derivació immediata directa del principi de sobirania popular» (...), «una garantia que es renova amb cada expressió de la voluntat popular en unes noves eleccions». Els parlamentaris només perden aquesta immunitat quan acaben el mandat o quan el mateix Parlament decideix retirar-la-hi. En conseqüència, Junqueres –com ja han fet els electes europarlamentaris Comín i Puigdemont obtenint accés a la Cambra europea–, té tot el dret d’accedir-hi i, per tant, de gaudir d’immunitat. Tot el que facin ara des d’Espanya per impedir-li-ho serà afegir llenya al foc de l’escàndol. Tant de diners governamentals gastats en propaganda per millorar la imatge espanyola: més hauria valgut al govern de Pedro Sánchez, ‘en funcions’, actuar d’altra manera!

En l’origen de la immunitat (individual) del parlamentari electe hi havia la seva salvaguarda davant de la monarquia, és a dir, davant d’un poder executiu i judicial antidemocràtic en l’Antic Règim. Segons raó constitucional, «era una forma de protegir l’element electiu de l’Estat enfront dels que no ho eren». Està vist, però, que al regne d’Espanya els únics immunes al virus de qualsevol malifeta són els figurants del reial palau d’Orient, ells sí constitucionalment ‘inviolables’.