Flor de sofre

Rendició o consens en la Fundació Foment del Turisme de Menorca?

| |

Valorar:

El passat vint de desembre el MENORCA va fer un editorial en el que a més d’informar que la Fundació Foment del Turisme de Menorca, amb Susana Mora al front, canviava de rumb respecte dels quatre anys anteriors, tornant a posar l’accent en la promoció del «sol i la platja», assenyalava que «la col·laboració público-privada és essencial per a l’eficàcia de la promoció turística de Menorca».

Tal com era donada la notícia, pareixia que la presidenta del Consell Insular de Menorca s’havia plegat als interessos de l’Associació Hotelera de Menorca (Ashome), tot per no tenir enfrontaments amb l’esmentada entitat. Hauria estat bé que «Es Diari» hagués fet un bon treball periodístic sobre aquest canvi de rumb i els pressupostos aprovats de la fundació i hagués recollit també els diferents parers existents sobre les polítiques turístiques a dur a terme durant el mandat 2019-2023.

És molt possible, vistos els precedents de les polítiques del PSOE favorables als grans interessos econòmics, que la presidenta no s’hagués rendit a Ashome per pressions sinó per simple i ferm convenciment, com si no existissin, primer, treballadors del sector que no n’estiguessin farts de la prepotència i classisme amb el que opera el capital del turisme i, en segon lloc, no hi haguessin prou indicis que seguir apostant pel turisme de low cost i de temporada curta, en una economia com l’espanyola en el que el turisme representa el 15 per cent del PIB, és pa per avui i misèria per demà.

Efectivament, el PSOE, si es vol dir d’esquerres, hauria d’assumir que al capital no se’l pot deixar sol, perquè si se’l deixa sol, les seves mateixes contradiccions internes porten al desastre humà, cultural i mediambiental. I naturalment intervenir no resulta agradable perquè suposa optar per uns en perjudici d’uns altres. L’esquerra no hauria de ser cobrar més de 90.000 euros per mirar com la «mà invisible» porta creixement i reparteix miques sinó directament revertir els processos institucionalitzats d’expropiació i apropiació capitalistes que només generen desigualtat.

La mostra que sense direcció política ferma, sense una nova economia política que vetlli per les persones i el medi ambient, el turisme no canviarà sol i a més pot ser un zombi, per molts Cercles d’Economia i Ashomes que li facin el joc, és la notícia donada per aquest mateix diari el dimecres d’aquesta setmana. L’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) van anunciar que els hotelers de les Illes ajornaran l’obertura de portes al maig i no l’abril. És a dir, no s’arrisquen a la desestacionalització, amb tot el que comporta.

Les raons del sector poden ser llegides i afirmades amb clau lògica i immediata. La competència de l’oferta del Mediterrani oriental, els problemes d’Alemanya i el Brexit estan refredant la demanda per la qual cosa cal ser cauts i estar vigilants en el curt termini. El problema està però que el sector no mira amb responsabilitat ni a llarg termini ni les societats d’aquí ni les d’origen dels turistes. Va a la seva i prou, i és més opta per opcions polítiques que lluny de voler revertir els processos que fan mal al sector encara els agreugen més.

El turisme de masses va néixer i desenvolupar a Espanya en la dècada de 1950 a conseqüència de molts factors, els principals: la consolidació de l’estat del benestar en la majoria dels estats nació de l’Europa occidental i el creixement d’unes classes mitjanes amb capacitat de gastar com mai havia succeït. En segon lloc, amb una pesseta devaluada respecte les altres monedes d’Europa, l’oferta turística espanyola podia créixer sense obstacles. Setanta anys després, ens trobem amb una classe mitjana europea amb retrocés, i molt especialment l’espanyola, i un euro que per l’economia alemanya potser val però no per l’espanyola perquè és massa fort i sense poder devaluar-lo només condemna a congelar i baixar salaris, com ha estat el que ha passat des de l’esclat de la gran recessió.

No espero res ni d’Ashome, ni de l’ACH ni de la FEHM, en definitiva cuiden només dels seus interessos, però si que m’agradaria que el PSOE tingués unes mires més amples i tingués en compte les víctimes d’aquesta llei de la selva que s’ha convertit el capitalisme globalitzat.