Un argument que cada any es repeteix per Sant Antoni a ses capelletes catalanistes és sa cita de Ramon Muntaner: «Menorca es poblada per bona gent de catalans com en nengun lloc pot ser bé poblat». Una frase sense fonament científic, però que basta per voler-mos fer creure que amb sa conquista cristiana va tenir lloc una tabula rasa, una netetja ètnica de sa població autòctona de Menorca i que s’Illa sencera seria repoblada només per catalans de l’Empordà. Mos volen fer creure que el 1287 és s’any zero per sa nostra història com a poble. Es dia des nostro bateig com a menorquins. Se veu que abans devíem ser pobres ànimes en pena, «moros» que rallaven àrab… de tot, però no menorquins.
Álvaro Santamaría, primer catedràtic d’Història Medieval de sa UIB, mos diu sobre Muntaner que: «Las fuentes prueban que la Crónica Real y la de Bernat Desclot están mejor informadas y son más objetivas que la de Ramón Muntaner, cronista aúlico, cuya prodigiosa capacidad para fabular, para presentar los hechos no como acaecieron sino como a su juicio tenían que haber acaecido, sólo es equiparable a su dominio de la lengua catalana y a su maestría literaria». Aquesta és sa fiabilitat, idò, de sa cita d’en Muntaner.
Alfons III només regnaria quatre anys damunt Menorca, ja que la va conquistar el 1287 i va morir el 1291. I as cap de quatre anys, amb es Tractat d’Anagni (1295) Jaume II d’Aragó El Just tornà ses Balears an es seu rei llegítim, Jaume II de Mallorca. Llavors ses nostres illes tornarien an es Regne de Mallorca independent fins a 1349. ¿En només vuit anys els reis d’Aragó repoblarien Menorca exclusivament de catalans en es segle XIII? Bastant mal de fer, i de creure.
S’historiador ciutadellenc Jaume Sastre Moll diu que: «Després de la conquista de Menorca, el rei Alfons III va fer tot una sèrie de concessions gracioses a aquells cavallers que, per haver participat en l’ocupació de l’illa, reberen una compensació en terres i propietats; el rei també donà cases i terres a determinades ordes religioses amb la intenció de fixar i crear a l’illa els primers llocs poblats al voltant de les esglésies, monestirs i hospitals que els seus monjos fundessin. Però sembla que aquestes mesures no foren suficients per fomentar la repoblació de Menorca. L’illa, mancada d’una suficient i adequada organització política i econòmica, allunyada d’una ràpida intervenció reial en cas de perill, era un espai difícil on poder viure, de manera que molts dels participants en la contesa, després d’haver rebut la seva part, mal vengueren la propietat concedida per poder retornar a les seves terres peninsulars».
Sa majoria de cavallers que acompanyarien al rei n’Anfós amb sa conquista de Menorca vendrien ses terres concedides i tornarien a sa península on se trobaven molt més a prop de s’ajuda del rei en cas d’atac. Com era es cas de sa nostra illa de feia segles ençà, víctima de ses incursions des corsaris sarraïns ja en època de s’Imperi Bizantí en es segles IX i X.
¿Va ser Menorca repoblada només per catalans, i se va extingir sa població menorquina autòctona? Sa resposta és no. Així ho defensà Maria Lluïsa Serra: «Esta población —los moros menorquines en el momento de la conquista cristiana— no desapareció completamente al ser acatadas las órdenes del rey aragonés ni quedó reducida a los esclavos que tuvieron la misión de reconstruir los muros de Ciudadela y Mahón, aunque es evidente que resultó muy mermada a consecuencia de los acontecimientos ocurridos y de las bárbaras costumbres de la época» (…) «pero luego he visto que también de esta referencia y su nexo con las costumbres agrícolas de la época árabe se deducía la persistencia de la población en el campo menorquín y la explicación de la conservación del número masivo de topónimos árabes en nuestros predios y comarcas. Las fincas explotadas a medias seguían teniendo al frente los mismos cultivadores que en los tiempos musulmanes inmediatamente pasados, los que conservaron y dieron a conocer a los cristianos la rica toponímia que todavía sirve para desginar las fincas de Menorca, los ‘moros menorquines’, de los cuales he hablado en páginas anteriores, acerca de quienes cada vez con mayor fuerza me reafirmo en la idea de que lejos de ser árabes o berberiscos eran mediterráneos más o menos mezclados, y que compartieron en número condicionado por las circunstancias, el espacio vital de este reducido territorio balear con la bona gent catalana que vino a hacerse cargo de él».
Clar que sí que en van venir de catalans, i també occitans i altres pobladors de sa Corona d’Aragó. Però no se pot repoblar un territori que no està despoblat, com era es cas de Menorca en 1287 on convivien cristians, jueus i musulmans menorquins. S’única repoblació que s’ha documentat a Menorca ha estat de mallorquins en es segle XVI, després de s’assalt turc de 1558 on Menorca va perdre es 70 per cent de sa seua població. Aquestes són, mos agradin o no, ses arrels des Poble de Menorca. Bon Sant Antoni!
