Demà és Sant Antoni, però d’aquí a una setmana estarem rallant de Fitur, perquè el certamen turístic més important d’aquest país obre les seves portes dia 22 de gener.
Encara no he entès per què la Fundació Foment del Turisme vol desfer el camí de la diferenciació que havia estat defensant darrerament, tot recuperant els arguments del sol i platja per defensar el pavelló menorquí davant la resta de destins competidors. M’agradaria que s’expliquessin bé els motius (la decisió s’atribueix a la recomanació de l’Associació Hotelera de Menorca) per entendre aquest canvi d’estratègia, quan fins ara pensava que el que havíem de fer per lluitar contra la competència dels països del nord d’Àfrica (Turquia, Egipte, Grècia, Tunis i Marroc) era precisament explicar que som més que sol i platja, com anàvem fent darrerament.
Llegint la famosa ressenya del «New York Times», el diari més influent del món, on ens col·loca entre els 52 destins a visitar aquest 2020, les lloances de Menorca fan menció a l’exclusivitat del paisatge natural com a Reserva de Biosfera, a l’atractiu cultural i artístic que pot aportar un projectes potent com el que sembla serà Hauser & Wirth o als nous hotels rurals que s’han obert recentment. Fins i tot l’original proposta de Hats & Horses ha tingut gairebé al mateix temps uns minuts de glòria a la CNN.
El que no m’imaginava és que estirar-se en una tumbona blava i prendre el sol tornava a servir per diferenciar-nos i atreure els turistes que ens interessen.
