Les manifestacions culturals emmarquen les relacions entre les persones que viuen en societat i el medi que els envolta. Entre d’altres, la identitat és fruit de la natura, el treball, la història, la religió, l’oci, o les tradicions. Permeteu-me que hi posi la festa patronal com el principal moviment de multitud –Sant Joan al capdavant- que mostra la dimensió més espectacular i captivadora que comparteix l’espai públic.
Estic enamorada de la meva terra i de la seva gent, de la cultura popular de Menorca. Per açò, ahir vam anar a la torrada de sobrassada i botifarró, i a ballar amb el grup folklòric Es Rebost. Avui, Sant Antoni, passejarem Ciutadella i compartirem els actes principals que ens han donat més individualitat arran de l’ocupació d’Alfons el Liberal.
Ara bé, pensant en Madrid Fusión, o Alaior a Fitur, per exemple, reflexiono el següent símil: la caldera de llagosta és fantàstica, com també ho és la paella, la fabada, els pintxos o el txacolí, el gaspatxo andalús, o una bona escudella catalana. I del paladar als monuments, mar o muntanya, o l’interior.
De vegades, crec que exercim la promoció turística amb un excés d’estima de si mateixos, que fa que ens creguem superiors. Diferenciar la marca Menorca i associar-la als valors de qualitat a partir de la vinculació a la Reserva de Biosfera ja sembla insuficient. Els mostradors externs són dels mèrits propis que cuidem diàriament o d’orgull? L’art de la senzillesa?
