De rebot

Ai, dels vençuts! (Vae victis!)

|

Valorar:

La capitulació dels musulmans menorquins davant el rei Alfons III (1285-1291) va succeir el 21 de gener de 1287 i per ella van sortir del castell de Santa Àgueda unes 200 persones que amb Abú Umar salparen rumb a Cepta. El document signat permetia que aquesta elit no pagàs rescat i els donava sis mesos perquè aquests notables poguessin proveir el rescat dels seus parents. Un nombre indeterminat de musulmans que havien de sortir lliures per gràcia reial van ser llençats al mar, segons conten fonts mateixes cristianes.

Bernat Siquier es deia el responsable d’aquell crim, que tanmateix fou indultat pel rei anomenat «Liberal». Com que tots els altres menorquins (i els seus béns mobles i immobles), d’acord amb els costums bèl·lics de l’època, quedaven en poder del vencedor, el seu destí era marcat: serien venuts com a esclaus i deportats per tota la Mediterrània, i llurs propietats saquejades i subhastades. Per aquest motiu, una inusitada presència de comerciants i mercaders visitaren el port de Ciutadella durant els mesos següents a la conquesta. Miquel A. Casasnovas («Història de Menorca», 2005) en fa el relat basant-se, entre d’altres, en investigacions del medievalista Jaume Sastre, el qual ha determinat la sortida de 778 esclaus entre el 31 de gener i el 5 de març d’aquell any atziac per als menorquins de religió i cultura islàmiques.

Aquestes xifres es fan molt enfora dels 40.000 que va creure veure Ramon Muntaner, el qual abans havia escrit que el rei «féu pendre totes les fembres e els infants de tota l’illa, e els homes que romases eren vius, qui eren assats pocs, que en la batalla foren tots morts».

El cronista, al servei de la monarquia, exagerava i no poc per tal d’enaltir la feta, però l’historiador rigorós ja sap que per bastir el seu relat no pot fiar-se únicament del que diu «la premsa». Josep Fontana («La formació d’una identitat», 2014) considera que el jove rei Alfons (22 anys llavors) va resoldre «el problema» de Menorca «de manera radical». Ras i curt, fent-ne fora violentament els pobladors islàmics.

L’hispanista britànic J.N. Hillgarth descriu una situació dramàtica a la Menorca del dia després (vid. «Los reinos hispánicos 1250-1516», 1975). Així eren els avatars: lluita feroç per l’hegemonia entre nacions, guerres, migracions forçoses, la Mediterrània sarcòfag d’ofegats, saqueigs rapinyaires, éssers humans reduïts a l’esclavatge. Avui han canviat gaire les coses? Altrament, convé no perdre de vista que la història l’escriuen els vencedors.