Pedraules

Palerm (466)

| |

Valorar:

El que impressiona més abans d’arribar a Palerm són els dos monòlits que hi ha a banda i banda de carretera i que marquen el quilòmetre exacte on va ser assassinat el jutge Giovanni Falcone, la seva dona i tres membres de l’escorta quan viatjaven en cotxe després d’haver aterrat uns minuts abans a l’aeroport de la ciutat. Des d’un coster que flanqueja l’autovia es pot llegir en un penyal una negació que retrobarem a molts racons urbans de la capital de Sicília: «No mafia». Des d’aquest mateix punt alterós que mira cap a la mar dos sicaris de la sinistra organització van activar el detonador que va fer explotar els quatre-cents quilos de trinitrotoluè ocults davall la carretera que va de Trapani a Palerm. L’explosió va deixar un voral a l’asfalt i un canvi en la mentalitat dels palermitans que van perdre la por i es van enfrontar al poder mafiós.

A l’església de San Domenico està enterrat el jutge Falcone. Davant la seva tomba, amb una llegenda que el titlla d’heroi, molts ciutadans de Palerm hi han deixat escrits de record i homenatge. Un venedor veterà del mercat de la Vucciria que llueix una coppola de pana de color gris amb l’impecable estil local ens diu que la vera màfia ja no existeix, però d’altres organitzacions han ocupat el seu lloc.

Som dins l’avió que ens duu a Itàlia. Hem partit de Barcelona amb puntualitat a pesar del temporal Glòria que ha devastat una bona part del litoral. El comandant de la nau ens comunica que hi ha boira a Roma i que haurem de fer temps sobrevolant la ciutat eterna fins que el tel s’esvaeixi i es recuperi la visibilitat. Si el 23 de maig de 1992 hi hagués hagut boira a la capital italiana tal vegada Giovanni Brusca no hagués aconseguit el seu objectiu ordenat per Salvatore Riina i, el jutge Falcone, la seva dona i els tres escortes continuarien vius. És poc probable. Uns mesos després d’aquest crim, la Cosa Nostra va atemptar contra l’ajudant de Falcone que s’havia fet càrrec del macroprocés. De fet, l’aeroport de Palerm duu el nom de Falcone i de Borsellino.

Sicília és una illa i l’autobús que ens ha de dur a Via Roma circula entre la Mediterrània i el Monte Pellegrino on hi ha el santuari de santa Rosalia. La ciutat em sembla menys rabiosa que Nàpols. El caràcter illenc és present entre els seus habitants. La barreja de resignació i arrogància em recorda la nostra manera de ser. També adoren els cavalls. Per què lluitar amb ferocitat quan vius en un indret privilegiat com Sicília i estàs beneït per un clima meravellós que t’empeny al plaer, a la festa i a la cordialitat? Dic, mig en broma al professor Luca Sivelli, que és napolità encara que ara treballi a l’Accademi di Belle Arti de Palerm, que Nàpols se’m presenta visualment associat amb un ca -no debades el cave cànem de Pompeia- i a Palerm amb un moix, més amorós però que també treu les urpes quan és convenient i et pot arrapar amb violència. Esclata en una riallada franca davant la catedral de Palerm que no està molt enfora del Teatre Massimo on es va rodar l’escena final de la pel·lícula de Coppola «El Padrí III» i que, aquests dies, veu com es representa «Falstaff» de Verdi. No som gaire mitòman. Trobar-te a l’escalinata del teatre on mor Sofia Coppola a mans dels dos sicaris de la Cosa Nostra em produeix una emoció confusa. L’estratègia que fa servir l’ajudant de l’assassí per desviar l’atenció -imita el bram d’un ase!- em sembla tan homèrica i tan lligada a la cultura popular mediterrània i, en concret, siciliana, que no puc més que ponderar en silenci la genialitat del director de la saga. Hi ha, segons ens conta en Pietro, l’amo de l’establiment on ens allotgem, tres Sicílies. Una Sicília blava -per l’aigua de la mar-, una Sicília daurada -pels milers de llimoners plantats als seus camps- i una Sicília negra -per l’actiu volcà Etna-. El que estic segur és que hi ha una única Sicília que les unifica: la Sicília que estima i idolatra el menjar. Sicília és un paradís gastronòmic. La ciutat s’assembla a una gran cuina a l’aire lliure. L’extensa costa els proveeix de peix i marisc. Els seus fèrtils camps d’hortalisses i fruites. Les seves salades pastures de carn i de llet. Les diverses dominacions estrangeres d’una cuina popular eclèctica i fabulosa en la qual destaquen la pasta, el formatge, l’oli, la rebosteria i els vins. El vi de Marsala és portentós. El mercat de Ballarò és l’indret físic europeu més africà que et pots trobar sense trepitjar Àfrica. A més de conservar plats ancestrals com ara aquest fòssil que és el ‘pani ca meusa’, entrepà de melsa, es pot trobar al mercat des de tabac de contraban a canonets per elaborar cannoli, paradetes fumejants de cuina de carrer (escarxofes a la brasa, patates bullides, pop, gambes, ostres, musclos, farcellets de sardines, carn, stigglhiole...) a formatgeries que fabriquen damunt la mateixa vorera i dins enormes olles de zenc plenes d’aigua bullent i fumejant el seu famós formatge fresc, la riccotta. Tomasi de Lampedusa va saber retractar amb mestria i una certa malenconia aquesta societat que es mou entre el feixuc pes de la tradició i la nerviosa modernitat. El palau de l’autor de la novel·la «El Guepard» va ser bombardejat per l’aviació nord-americana durant la Segona Guerra Mundial. S’ha reconstruït i s’ha reconvertit en un edifici de pisos de luxe. L’arc de l’entrada està esgrafiat amb frases de l’escriptor sicilià: «... els sicilians no voldran mai millorar per la senzilla raó que són perfectes.» «El sol (...) l’autèntic senyor de Sicília: el sol violent i desvergonyit, el sol narcotitzant, que anul·lava totes les voluntats i mantenia cada cosa en una immobilitat servil, sumida en somnis violents, en violències que participaven dels capricis dels somnis».

Crec en el sud. El sud ho té tot. Bellesa, art, arquitectura, mar, música, gastronomia, paisatge, clima, creativitat, energia. Quan el sud es desempallegui de la corrupció, de les estructures mafioses, de la indolència, de l’arrogància, de la ceguesa, de la resignació, dels seus complexos de superioritat, i també d’inferioritat, el seu poder serà descomunal. O, dit d’una manera més gràfica, quan el sud es desperti, el nord tremolarà.

Palerm. Capital de Sicília i la cinquena ciutat d’Itàlia (675.800 habitants).